Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians
Canònica de Santa Maria de Covet
< anterior Inici Catalunya Pallars Jussà Isona i Conca Dellà següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pallars Jussà

 

< monestirs imprescindibles... >

L’església de Covet és coneguda des del 1107, data en que figura com a beneficiària d’una donació. Paral·lelament, hom sap que a l’església del proper castell de Llordà hi havia una comunitat de canonges, vinculada a la col·legiata de Sant Pere d’Àger. Aquella comunitat es va traslladar al voltant de l’any 1092 a Covet, moment en el que s’hauria començat a aixecar l’església actual, desvinculant-se d’Àger i quedant sota la tutela del bisbe d’Urgell. No sabem quan va extingir-se, però el 1315 ja havia desaparegut, quedant com a simple parròquia.

Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet

Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet
Absis lateral

L’església de Santa Maria de Covet és un edifici de nau única encapçalada per un absis semicircular amb transsepte, en els braços del qual s’obren dues absidioles més. L’edifici té un tret que el caracteritza, una galeria amb arcs de mig punt oberta al mur interior de la façana i a la que hom pot accedir per unes escales de cargol obertes en uns cossos que flanquegen aquesta façana. Un altre element a destacar és la seva portada que estilísticament es podria datar al voltant dels anys 1150 i 1160. El seu programa iconogràfic és força ampli.

Santa Maria de Covet
Capçalera

Santa Maria de Covet
Modillons de l'absis
Santa Maria de Covet
Finestra de l'absis

Santa Maria de Covet
Rosassa i portada
Santa Maria de Covet
Decoració de la portada de Covet
Santa Maria de Covet
Adam i Eva
A l'esquerra el signe de Gèmini
A la dreta acròbates

Santa Maria de Covet
Daniel entre els lleons
L'arcàngel Gabriel
Santa Maria de Covet
Àngels
Santa Maria de Covet
L'arcàngel Miquel
Personatge amb coloms

Santa Maria de Covet
Sagrada Família
Santa Maria de Covet
Lleó (Sant Marc)
Santa Maria de Covet
Capitells del costat dret

Santa Maria de Covet
Personatge devorat per una fera, ara desaparegut
Fotografia de Gonzalo Reparaz (1930)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Santa Maria de Covet
Timpa
Santa Maria de Covet
Personatge devorat per una fera

Santa Maria de Covet
Cap d'animal
Santa Maria de Covet
Ferramenta de la porta
Santa Maria de Covet
Ferramenta de la porta

Santa Maria de Covet
Nau de l'església
Santa Maria de Covet
Conca absidal

Santa Maria de Covet
Capitell de la galeria interior
Santa Maria de Covet
Capitell de la galeria interior
Santa Maria de Covet
Capitell de la galeria interior

Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Santa Maria de Covet
Crist de Conques, procedent de Santa Maria de Covet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Bibliografia:
-
ADELL, Joan Albert, CASES, Maria-Lluïsa. Catalunya Romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993
- CORREDERA GUTIÉRREZ, Eduardo. Santa Maria de Mur. Cronologia. Tremp: Garsineu Ed. 2003
 

Situació:

Al poble de Covet s'hi va per un trencall a la dreta de la carretera de Tremp a Artesa de Segre, passant per Comiols. Ara és l'església parroquial, coneguda per la bella portada romànica que encara conserva
 

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat juliol de 2011