Monestir de Sant Vicenç de Fontclara
Sant Vicenç d’Isona / Fontem Clara / Sancto Vincentio
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Es deconeix l'indret on estava situat el monestir
Bibliothèque nationale de France
L'església de Sant Vicenç s'esmenta el 973 en una donació efectuada pel comte Borrell II de Barcelona al monestir de Sant Serni de Tavènoles on, entre altres esglésies, incloïa aquesta i la situava al voltant del castell de Llordà i d'Isona. També s'esmenta que l'església havia estat destruïda anteriorment pels sarraïns, que havia quedat abandonada i que era un monestir. En l'acta de consagració de l'església del monestir de Tavèrnoles, s'inclou Sant Vicenç entre altres possessions. Hom suposa que es tractaria d'una casa d'origen visigòtic i que quan va passar a Sant Serni, ja no tenia comunitat.
Bibliografia:
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2006). Atles del comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa (1993). Sant Vicenç d’Isona. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- MARCA, Petro de (1688). Marca hispanica, sive Limes hispanicus. París: Muguet
- MIRET I SANS, Joaquim (1900). Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó con datos inéditos de los condes de Urgell y de los vizcondes de Ager. Barcelona: La Catalana