Es tracta d’un convent de franciscans observants fundat a iniciativa de Beltran Nicolau, que va testar a favor de l’orde franciscà amb aquesta finalitat. En el moment de la fundació també hi va participar la ciutat i la mateixa corona; Alfons el Magnànim hi va fer una aportació econòmica i el 1427 va posar la primera pedra del nou convent. Estava situat extramurs, aproximadament, a la cruïlla de l’actual Passeig de Gràcia i Aragó.

Va aconseguir una gran vitalitat i importància, entre els seus murs s’hi van celebrar diversos capítols generals i va arribar a tenir una vuitantena de membres en la seva comunitat.

Degut a la seva situació, va patir notablement els efectes del setge de 1714, que el va arruïnar. Es va poder aixecar de nou poc després, el 1722, però amb unes dimensions molt més reduïdes. Amb la Guerra del Francès, va tornar a patir els efectes bèl·lics; va quedar destruït el 1813. Es va tornar a refer (1817-18) i destruir de nou (1823), per acabar reedificant-lo a Gràcia: el convent de Jesús de Gràcia, ara parròquia de Jesús.  

Detall del "Plan de Barcelone du fort de MontIoui, et leurs environs..."
amb la situació del convent, fora muralla
Gravat per Incelin (1715-1718?)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona