|
|
|
Fundació
Segons la tradició, quan sant Francesc va visitar Barcelona, el
1214, la ciutat li va cedir l’hospital de Sant Nicolau de Bari,
situat en aquest mateix indret. En aquest lloc, cap el 1219/20, hi
van bastir un petit convent amb les seves dependències, però ben
aviat va començar la construcció d’un edifici nou. Fou també conegut
com convent de Sant Nicolau o «dels framenors» |
Lloc del convent desaparegut |
|
|
Plànol de la part baixa de
la Rambla, amb la situació
de les Drassanes i el convent de Sant Francesc
Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las
fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...
G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
Planta del convent de Sant Francesc
(posició invertida en relació al plànol anterior)
Plano del Convento de S(n) Fran(co) de Asis de Barcelona
Antonio Matamoros (1836)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
Nou convent
Hi ha constància que a partir de 1236 la comunitat va rebre donacions
destinades a les obres d’un nou edifici. L’església es devia aixecar en
dues etapes, aprofitant en la segona les estructures de l’edifici
anterior. Devia tenir l’estructura habitual de les esglésies de l’orde:
una nau única, amb arcs que separen els trams, amb contraforts interiors
que s’aprofiten per fer les capelles laterals.
La
primitiva església s’havia d’ampliar, i el 1247 es va posar la primera
pedra d’aquesta obra, cerimònia presidida per Jaume I. Hi ha constància
de l’evolució de les obres i de la donació de terrenys per ampliar el
monestir. La consagració de l’edifici es va fer el 1297, amb
l’assistència de sant Lluís de Tolosa. En els anys i segles següents es
van anar condicionant les capelles laterals, amb la seva decoració i
monuments funeraris diversos. |
Naixement de sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|
Un ciutadà estén la capa
davant sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Sant Francesc davant el
Crist de Sant Damià
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
Distribució de béns als
necessitats
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Sopar de sant Francesc i
santa Clara
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
Estigmes de sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|
|
El primer claustre
Adossat a l’església es va bastir un claustre, documentat a partir del
1275. Era de planta sensiblement quadrada, de dos pisos d’alçada (més
endavant s’hi va afegir un tercer...) i es va utilitzar, com és
habitual, per posar-hi diversos enterraments de personalitats. Era
acabat a mitjan del segle XIV.
En aquest convent es van celebrar els capítols generals de l’orde, el de
1313 i el de 1357, aquest darrer amb l’assistència de Pere el
Cerimoniós. Degut a la seva importància el convent es va utilitzar de
panteó reial. |
Claustro del demolido
convento de franciscanos
Gravat de Parcerisa (1839)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
Muralla del Mar, abside de
San Francisco
y principio de la rampa que bajaba á la plaza de "Fra Menors"
Gravat de J Vehil publicat a "Las casas de religiosos en Cataluña
durante el
primer tercio del siglo XIX" (1906), de Gaietà Barraquer |
|
|
Elements escultòrics del convent que actualment es conserven al Museu
Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Relleu funerari. 2ona meitat
segle XIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
 |
 |
Capitells de l'hospital de Sant
Nicolau de Bari.
Després convent franciscà. 1200-1220?
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
 |
 |
Làpida sepulcral de Felipe
Giudice. 2on quart segle XIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Jacent de Maria de Xipre.
1323?
Jean de Tournai i Jacques de França
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|
Ampliacions
Al segle XVI es va ampliar considerablement el conjunt monàstic, es va
aixecar el tercer pis del claustre anterior, i es va fer un de nou, amb
altres dependències secundàries. Encara més endavant, ja al segle XVIII,
es va bastir un tercer claustre, a continuació del segon.
Al segle dinou, abans de la seva demolició, el convent fou destinat a
usos diversos: el 1822 es va convertir en caserna, el 1828 hi va
retornar la comunitat de franciscans, el 1834 va utilitzar-se
d’hospital. Desamortitzat el 1835, el 1836 era una presó i el 1837 es va
acordar la seva demolició. |
Superposició del convent amb
el plànol actual de la zona |
Plànol de la zona |
|
|
El passatge del Dormitori de
Sant Francesc |
El passatge del Dormitori de
Sant Francesc |
|
|
|
Nou establiment
Els
franciscans retornaren a la ciutat el 1904 i edificaren una nova
església al carrer Calaf, dedicada a Sant Antoni de Pàdua. |
Sant Antoni de Pàdua |
Sant Antoni de Pàdua |
|
|
|
|
|
Situació
1 - El convent ha desaparegut totalment.
Era a ran de mar, a l'actual plaça Duc de Medinaceli
2 -
Sant Antoni de Pàdua es troba a Santaló / Calaf |
|
|
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
|
