|
El 1394 es va aixecar a l’actual carrer de Ferran l'església de
la Trinitat, era destinada als jueus conversos, que habitaven al
call. Davant seu s’estenia la plaça de la Trinitat. El 1492
aquest edifici fou cedit a unes monges que ja hi varen aixecar
un convent. El 1522, per un acord entre la parròquia del Pi i la
comunitat de religioses, el convent va passar als trinitaris,
que hi establiren una comunitat l’any 1529. |
 |
|
Inicialment l’església i el convent eren molt més curts, ja que
el recinte monàstic acabava al carrer posterior, avui tallat
(carrerons de la Trinitat i Beat Simó). Aquella església
s’hauria aixecat al darrer quart del segle XVI. El 1619 es va
donar llicència a la comunitat per tallar el carrer. Llavors el
convent es va poder allargar fins el carrer de la Lleona (1647). |
 |
|
El 1835, a l'època de l'exclaustració, hi havia uns 35 frares, a
més dels novicis. En la mateixa data va passar a parròquia de
Sant Jaume, quan s'hi va traslladar l'església del mateix nom
que era entre l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat, on ara
hi ha la plaça. Al claustre i edificis annexos s’hi havia
instal·lat una caserna de la Guàrdia Civil. El 1866 es va refer
la façana neogòtica al carrer Ferran, obra de Josep Oriol
Mestres, aprofitant elements anteriors.
Els trinitaris tenien també un col·legi a la cantonada dels
carrers dels Àngels i Peu de la Creu, entre els
convents dels Àngels i de
Jesús Maria. Es va fundar 1674 i fou
exclaustrat el 1835. |
 |
