|
Després d’un intent el 1546 que no va reeixir, el convent de
Nostra Senyora del Carme es va fundar de manera definitiva a
Olot el 1565, a iniciativa de la ciutat, que es va dirigir als
carmelites de Girona per tal que s'establissin a Olot. Poc
després es van comprar els terrenys. El primer prior del convent
fou Joan Montaner, que procedia de Girona. Provisionalment,
mentre s'aixecava el monestir, els carmelites s'establiren a
unes cases particulars. En el mateix segle XVI es va aixecar
l’església i a començament del segle XVII, el claustre. Consta
que el 1570 ja hi havia 12 frares i tres novicis. |
El Carme d'Olot |
|
L’establiment es va desenvolupar amb certa normalitat, només amb
els entrebancs propis de l’època, el 1695 el convent fou assaltat
per les tropes franceses. El segle XIX va portar més
adversitats: la Guerra del Francès no el va afectar de manera
rellevant, però el 1821 els carmelites es van veure obligats a
abandonar el convent i refugiar-se a Vic. El 1823 hi retornaren,
fins que el 1835 es suprimeix un altre cop, ara amb motiu de la
desamortització. El lloc es va destinar a hospital, presó i escola,
però cap d’aquests projectes va arribar a bon port. El 1844 es va
tornar a obrir l'església i el 1892 els carmelites s'hi establiren
una altra vegada. EL 1936 l'església fou incendiada i el 1939 hi
pogueren retornar. |
El Carme d'Olot |
