El convent dels dominicans de Girona es va fundar l’any 1253 a l’exterior del recinte de muralles que protegia la ciutat. Més endavant, quan es va ampliar aquell clos murallat, el convent va quedar inclòs dintre de la ciutat. Els impulsors de la fundació foren el bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal (també dominicà) i fra Arnau de Segarra, provincial de l’orde.

El finançament per aixecar les construccions monàstiques va venir de les aportacions econòmiques de Pere d’Ordis, Jaume I, entre d’altres. L’església fou consagrada el 1338 i es va dedicar a l’Anunciació. Des d’aquí es fundaren les cases de Castelló d’Empúries (1317) i Peralada (1578). Ja en el segle XIX va patir els efectes de la Guerra del Francès i de la desamortització, que va tancar definitivament l’establiment religiós, passant a ésser utilitzar com a caserna. Actualment és seu de la Universitat de Girona.