|
El convent dels predicadors de Barcelona és una de les
fundacions monàstiques que va impulsar el bisbe Berenguer de
Palou (bisbe de Barcelona entre el 1212 i 1241). De tornada de
Roma i al seu pas per Bolonya, el bisbe va entrar en relació amb
els dominicans i va sol·licitar la fundació d’un establiment a
la seva ciutat de Barcelona. Aquelles gestions van tenir fruit i
el 1219 van arribar els primers dominics. Foren adquirides unes
cases al call on s’hi van instal·lar; a més es servien de la
propera església de Sant Jaume (a la plaça d’aquet nom) ara
desapareguda), per les celebracions. Una butlla de 1221 del papa
Honori III, aquest demana al bisbe Berenguer que tingui cura
dels predicadors arribats a la ciutat. Per aquest convent i
passaren personatges il·lustres, un d’ells fou sant Ramon de Penyafort, mort el 1275. |
Claustre de Santa
Caterina,
Publicat el 1826-32
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
|
|
Lloc del primer establiment |
|
|
|
|
|
Excavació del
convent de Santa Caterina (març de 2001) |
Restes visibles de l'antic convent |
|
|
Aviat aquella casa es va fer petita i el 1223 hom els va cedir
unes cases i espai suficient per aixecar un nou convent. En el
lloc triat existia una capella dedicada a Santa Caterina. Les
obres per aixecar el nou convent van fer-se, en part gràcies a
l’ajut econòmic de Jaume I; aquestes van començar cap el 1243,
mica a mica es van anar seguint, el 1275 es treballava en el
rosetó de la façana, el que podria indicar que l’església
s’acabava. A les acaballes d’aquell segle ja haurien d’estar
pràcticament acabades, tot i que en decurs dels anys es van
anar completant i modificant. El 1261 es va fer en aquesta
església un capítol general de l’orde. Al segle XVI es va
aixecar un segon claustre, de mides similars al primer. A partir
del 1601 es va ampliar l’església. |
Urna de fra
Bernat de Mur
Procedent del convent
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|
Durant el setge de 1714 el lloc va ser víctima del bombardeig,
però les efectes destructius sobre el conjunt van venir amb el
segle XIX. Entre el 1820 i 1823 la comunitat fou expulsada del
seu convent i es van enderrocar algunes parts
(entre altres la biblioteca i el segon claustre) per allargar el carrer de Freixures,
l'església va passar a parroquial. El 1824, amb el retorn de la
comunitat, es va rehabilitar i començar la construcció de noves
dependències. El 1835 es va incendiar el
conjunt conventual, i a començament del 1837 es va enderrocar,
tot i el seu relatiu bon estat de conservació, amb l'objectiu de
modernitzar la ciutat.
En el seu lloc es va aixecar el mercat de Santa Caterina (1845),
que es va reformar totalment i reobria altre cop el 2005,
després d’anys de treball i recerca arqueològica en el subsòl. |
Alçat del claustre del convent de Santa
Caterina,
Publicat per
Gaietà
Barraquer a Las casas de religiosos
durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II
|
|
