L’actual església de Sant Feliu és una obra gòtica, un edifici que es va aixecar durant el segle XIV sobre altres construccions d’època anterior. Més endavant es van fer altres modificacions, com ara la façana de ponent i la capella de Sant Narcís, del segle XVII i de grans dimensions.

Sant Feliu de Girona conserva encara un valuós mobiliari a la mateixa església, a més del que es guarda al Museu d’Art de Girona.

Al presbiteri de Sant Feliu s’hi troba un valuós conjunt de vuit sarcòfags encastats als murs i que tradicionalment hom considera que foren recollits al mateix lloc de l’església, on s’aixecaria una antiga necròpolis. En una capella lateral també es conserva un sarcòfag amb dos àngels sostenint un sol, que porta una inscripció datada el 1214 i que abans es trobava a l'exterior, al costat de la portada sud.

Al Museu d’Art de Girona es conserva una arqueta amb plaquetes de vori, possiblement d’origen sicilià i que pertanyia a la canònica de Sant Feliu. També de la mateixa procedència i situació actual és l’Homiliari de Beda, un valuós manuscrit il·luminat l’origen del qual és desconegut i pel que fa a la seva datació, aquesta ha generat diverses teories.

Entre els anys 1504 i 1520 es va construir un gran retaule, que va presidir el presbiteri fins que fou desmuntat el 1936 i que ara es conserva dividit, una bona part al Museu d’Art de Girona i altres elements remuntats en un moble de dimensions més modestes encara conservat a Sant Feliu. En la seva elaboració hi van participar diversos artistes: Joan Venetrica, Pere Robredo i Joan d’Aragó foren els autors de les escultures. Les taules pintades més petites del sotabancal són obra de Perris de Fontanes. Joan de Borgunya fou l’autor de les sis grans taules amb escenes de la vida i martiri de sant Feliu, que va realitzar entre els anys 1518 i 1520.

Aloi de Montbrai va contractar un grup amb un Sant enterrament del que hi destaca la figura de Crist mort, obra situada a mitjan del segle XIV i que hom considera que va elaborar Jaume Cascalls, soci de l’anterior.

Joan de Tournai va executar entre el 1326 i 1328 el Sepulcre de sant Narcís, que es conserva encara a l’església. Està format per la imatge jacent del sant, sobre la tapa del sepulcre i d’una sèrie d’escenes de la seva vida al frontal. Aquesta peça tenia un obertura a la part posterior per on es podia veure el cos del sant i que es tapava amb una tapa de fusta policromada, que encara es conserva al Museu d’Art de Girona.

Al centre de la ciutat, proper a la catedral