|
Canònica de la catedral de
Girona Canonges aquisgranesos |
|
|
||||||||||||||||||||||||
|
En 1015 el bisbe de Girona amb la finalitat de finançar la restauració de la catedral, va vendre als comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda la parròquia de Sant Daniel, origen del proper monestir del mateix nom. Finalment, en lloc de restaurar l’edifici, es va optar per aixecar-lo de nova planta, aquesta nova construcció es va poder consagrar el 1038. Quan es va aixecar la catedral romànica, també es van fer els edificis que ocuparia la comunitat canonical. |
![]() Capçalera |
![]() Deambulatori |
||
|
A partir del 1312, aquella construcció seria substituïda per l’edifici gòtic actual. La nova catedral s’havia de fer de tres naus i seguint aquell projecte es va bastir la capçalera. A la segona meitat del segle XIV es va modificar el projecte i finalment hom va optar per seguir l’obra amb una nau única, el que facilitava seguir utilitzant la catedral romànica mentre s’aixecava la volta gòtica. Són conegudes les reunions i consultes efectuades a tècnics de l’època per valorar el projecte i el sistema constructiu a seguir. El campanar romànic, conegut con Torre de Carlemany, no fou enderrocat i va quedar com a contrafort del nou edifici. |
![]() La Torre de Carlemany |
![]() La nau |
||
|
Els elements arquitectònics importants i més antics del conjunt catedralici són el campanar i el claustre, hi ha també algunes construccions antigues formant part de les dependències dels canonges, a més d’altres elements de tipus mobiliari. El gruix de l’obra de l’església és d’època gòtica, tot i que la seva construcció es va allargar en el temps, des segle XIV (capçalera) al segle XVI, l’obra es va donar per acabada el 1604. |
![]() Capella del claustre |
|
||
![]() Claustre |
||||
|
Al sud del temple es troba la porta dels Apòstols, aixecada a la segona meitat del segle XIV i que va restar inacabada; malauradament durant la Guerra Civil va perdre pràcticament la seva decoració escultòrica i després es va restaurar amb no massa fortuna. La façana principal fou començada cap el 1680 però fou Pere Costa qui li va donar un impuls definitiu cap els anys 1730; a l’obra hi figura la data de 1733, les imatges que la completen es van afegir el 1959. |
![]() Claustre |
![]() Claustre |
||
![]() El Pecat original |
![]() Història d'Abraham. Àngels de l'aparició a Mambré |
![]() Fris amb un picapedrer |
||
![]() Capitell amb un conill, a la galeria nord |
![]() Capitell de la galeria sud |
![]() Capitell amb una escena de lluita, a la galeria nord |
||
![]() Fris amb Jacob i Raquel |
![]() Fris amb decoració vegetal |
![]() Embarcament a l'arca de Noè |
||
|
||||
|
Relacionats amb la canònica i catedral de Girona, es conserven alguns elements mobles d'especial interès: Tapís de la Creació (Tresor de la Catedral, segona meitat del segle XI). Brodat conservat fragmentàriament, bé que hom desconeix les seves característiques inicials. La part conservada llueix encara els colors ben vius. Beatus de Torí (Biblioteca Nazionale di Torino). Es tracta d'una de les versions del Comentari de l'Apocalipsi molt relacionat amb l'exemplar que es conserva a Girona. |
![]() Tapís de la Creació Imatge amb llicència oberta, obtinguda de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) |
![]() Beatus de Torí Imatge de llicència lliure |
||
|
Beatus de Girona (Tresor de la Catedral, finals del segle X). Amb la particularitat de que conté els noms del copista i dels il·lustradors: Senior i Ende / Emeteri. |
Arqueta d'Hisam II (Tresor de la Catedral, segle X). D'argent daurat. Una inscripció esmenta que la va fer-se per mandat del califa Hisam II. |
Cadira de Carlemany
(Catedral, segle XI). Cadira episcopal de marbre. Retaule major d'argent (Catedral, primera meitat del segle XIV). |
||
|
Bibliografia: - TRIADÓ, Joan-Ramon. L’època del barroc, s. XVII-XVIII. A història de l’art català. Vol. V. Barcelona: Edicions 62, 1984 - ROURA I GÜIBAS, Gabriel; SANZ, Antoni; PLADEVALL, Antoni i altres. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 - ROURA i GUÏBAS, Gabriel. Entorn de la fundació de la Canònica de Girona. 1992 - FREIXAS CAMPS, Pere. La Catedral de Girona. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002 - FREIXAS CAMPS, Pere. La Catedral de Girona. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003 |
Enllaç: - Catedral de Girona |
|
|
|
|
Situació
Al centre de la ciutat |
|
| Baldiri B. - Juny de 2011 |