Monestirs de
Catalunya
Canonges aquisgranesos Canònica de la catedral de Girona
< anterior Inici Catalunya Gironès Girona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Gironès
 
< monestirs imprescindibles... >

Hom té notícies de l’existència d’un bisbat a Girona a l’època del papa Innocenci I (401-417), sabem també que en aquella època el bisbe d’aquesta ciutat va participar en un concili a Toledo. El primer bisbe conegut és Frontinià, el 516. La situació de la seu episcopal va canviar amb l’ocupació sarraïna, tradicionalment es considera que mentre la ciutat estava sota la influència de l’Islam (715-785), la catedral que estaria situada en el mateix lloc que l’actual, s’utilitzava com mesquita i que el bisbat s’hauria traslladat a la propera església de Sant Feliu. Hom creu també que en època de Carlemany, quan es va recuperar la ciutat, es va restaurar la seu primitiva i també la comunitat canonical que l’acompanyava.

Catedral de Girona
Catedral de Girona

 


Catedral de Girona
Sant Feliu i la catedral des de l'Onyar
Girona
Girone en Catalogne. Detall amb la torre de Sant Feliu i la catedral
Sieur de Beaulieu, 1659
Institut Cartogràfic de Catalunya

Tot i que hi ha indicis de la seva existència des de molt abans (817, 858...), no és fins el 882 que hom té notícies certes d’una canònica a la seu de Girona, quan aquesta va ser reestructurada i dotada pel bisbe Teuter. Aquesta canònica va estar sempre molt vinculada a la de Sant Feliu, i fins i tot hom considera que en determinats moments formarien una única unitat. Aquesta comunitat constava d’una vintena de membres, que seguien la regla aquisgranenca.

Catedral de Girona
Façana de la catedral

Catedral de Girona
Porta dels Apòstols
Catedral de Girona
Porta dels Apòstols, abans de la seva destrucció

En 1015 el bisbe de Girona amb la finalitat de finançar la restauració de la catedral, va vendre als comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda la parròquia de Sant Daniel, origen del proper monestir del mateix nom. Finalment, en lloc de restaurar l’edifici, es va optar per aixecar-lo de nova planta, aquesta nova construcció es va poder consagrar el 1038. Quan es va aixecar la catedral romànica, també es van fer els edificis que ocuparia la comunitat canonical.

Catedral de Girona
Capçalera
Catedral de Girona
Deambulatori

A partir del 1312, aquella construcció seria substituïda per l’edifici gòtic actual. La nova catedral s’havia de fer de tres naus i seguint aquell projecte es va bastir la capçalera. A la segona meitat del segle XIV es va modificar el projecte i finalment hom va optar per seguir l’obra amb una nau única, el que facilitava seguir utilitzant la catedral romànica mentre s’aixecava la volta gòtica. Són conegudes les reunions i consultes efectuades a tècnics de l’època per valorar el projecte i el sistema constructiu a seguir. El campanar romànic, conegut con Torre de Carlemany, no fou enderrocat i va quedar com a contrafort del nou edifici.

Catedral de Girona
La Torre de Carlemany
Catedral de Girona
La nau

Els elements arquitectònics importants i més antics del conjunt catedralici són el campanar i el claustre, hi ha també algunes construccions antigues formant part de les dependències dels canonges, a més d’altres elements de tipus mobiliari. El gruix de l’obra de l’església és d’època gòtica, tot i que la seva construcció es va allargar en el temps, des segle XIV (capçalera) al segle XVI, l’obra es va donar per acabada el 1604.

Catedral de Girona
Capella del claustre
+ Decoració escultòrica
del claustre
Catedral de Girona
Claustre

Al sud del temple es troba la porta dels Apòstols, aixecada a la segona meitat del segle XIV i que va restar inacabada; malauradament durant la Guerra Civil va perdre pràcticament la seva decoració escultòrica i després es va restaurar amb no massa fortuna. La façana principal fou començada cap el 1680 però fou Pere Costa qui li va donar un impuls definitiu cap els anys 1730; a l’obra hi figura la data de 1733, les imatges que la completen es van afegir el 1959.

Catedral de Girona
Claustre
Catedral de Girona
Claustre

Catedral de Girona
El Pecat original
Catedral de Girona
Història d'Abraham. Àngels de l'aparició a Mambré
Catedral de Girona
Fris amb un picapedrer

Catedral de Girona
Capitell amb un conill, a la galeria nord
Catedral de Girona
Capitell de la galeria sud
Catedral de Girona
Capitell amb una escena de lluita, a la galeria nord

Catedral de Girona
Fris amb Jacob i Raquel
Catedral de Girona
Fris amb decoració vegetal
Catedral de Girona
Embarcament a l'arca de Noè

Catedral de Girona
Sepulcre al claustre
Catedral de Girona
Làpida sepulcral del paviment del claustre

Relacionats amb la canònica i catedral de Girona, es conserven alguns elements mobles d'especial interès:

Tapís de la Creació (Tresor de la Catedral, segona meitat del segle XI). Brodat conservat fragmentàriament, bé que hom desconeix les seves característiques inicials. La part conservada llueix encara els colors ben vius.

Beatus de Torí (Biblioteca Nazionale di Torino). Es tracta d'una de les versions del Comentari de l'Apocalipsi molt relacionat amb l'exemplar que es conserva a Girona.

Catedral de Girona
Tapís de la Creació
Imatge de Patrimoni, Generalitat de Catalunya
Catedral de Girona
Beatus de Torí
Imatge de llicència lliure

Beatus de Girona (Tresor de la Catedral, finals del segle X). Amb la particularitat de que conté els noms del copista i dels il·lustradors: Senior i Ende / Emeteri.

Arqueta d'Hisam II (Tresor de la Catedral, segle X). D'argent daurat. Una inscripció esmenta que la va fer-se per mandat del califa Hisam II. Cadira de Carlemany (Catedral, segle XI). Cadira episcopal de marbre.

Retaule major d'argent (Catedral, primera meitat del segle XIV).


Bibliografia:
- TRIADÓ, Joan-Ramon. L’època del barroc, s. XVII-XVIII. A història de l’art català. Vol. V. Barcelona: Edicions 62, 1984
- ROURA I GÜIBAS, Gabriel; SANZ, Antoni; PLADEVALL, Antoni i altres. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
- ROURA i GUÏBAS, Gabriel. Entorn de la fundació de la Canònica de Girona. 1992
- FREIXAS CAMPS, Pere. La Catedral de Girona. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002
- FREIXAS CAMPS, Pere. La Catedral de Girona. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003
Enllaç:
-
Catedral de Girona

Situació

Al centre de la ciutat
Coordenades GPS : N 41.987313 E 2.825299


Catedral de Girona

Baldiri B. - Maig de 2013