Canònica de la catedral de Santa Maria de Girona

Sanctae Mariae sedis Gerundae / Catedral de Girona

(Girona, Gironès)

Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustre

Hom té notícies de l’existència d’un bisbat a Girona a l’època del papa Innocenci I (401-417), sabem també que en aquella època el bisbe d’aquesta ciutat va participar en un concili a Toledo. L’any 516 hi ha notícies de Frontinià, el primer bisbe conegut d’aquesta seu que molt possiblement estava situada a Sant Feliu. Els profunds canvis produïts sota la influència de l’islam (715-785) van afectar profundament aquesta institució.

Catedral de Girona
Catedral de Girona

Durant l'ocupació sarraïna, l'indret on ara s'aixeca la catedral s'utilitzava com mesquita, hom creu també que en època de Carlemany, quan es va recuperar la ciutat, es va restaurar el bisbat i també la comunitat canonical que l'acompanyava. Tot i que hi ha indicis de la seva existència des de molt abans (817, 858...), no és fins al 882 que hom té notícies certes d'una canònica a la seu de Girona, quan aquesta va ser reestructurada i dotada pel bisbe Teuter. Aquesta canònica va estar molt vinculada a la de Sant Feliu, i fins i tot hom considera que tindria la seva seu en aquella església, de manera que serviria les dues comunitats, la canònica de Sant Feliu, d'origen visigòtic, i la nova de Santa Maria impulsada pel nou poder carolingi, seguidora de la regla aquisgranesa.

En 1015 el bisbe de Girona, amb la finalitat de finançar la restauració de la catedral, va vendre als comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, la parròquia de Sant Daniel, origen del proper monestir del mateix nom. Però finalment, en lloc de restaurar l'edifici, es va optar per aixecar-lo de nova planta, aquesta nova catedral es va poder consagrar el 1038. Quan es va aixecar la catedral romànica, també es van fer els edificis que ocuparia la comunitat canonical. A partir del 1312, aquella construcció seria substituïda per l'edifici gòtic actual. La nova catedral s'havia de fer de tres naus i seguint aquell projecte es va bastir la capçalera.

Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona

A la segona meitat del segle XIV es va modificar el projecte i finalment hom va optar per seguir l'obra amb una nau única, el que facilitava continuar utilitzant la catedral romànica mentre s'aixecava la volta gòtica. Són conegudes les reunions i consultes efectuades a tècnics de l'època per valorar el projecte i el sistema constructiu a seguir. El campanar romànic, conegut con Torre de Carlemany, no fou enderrocat i va quedar com a contrafort del nou edifici. Els elements arquitectònics d'entitat, i més antics, del conjunt catedralici, són el campanar i el claustre, hi ha també algunes construccions antigues formant part de les dependències dels canonges, a més d'altres elements de tipus mobiliari.

El gruix de l'obra de l'església és d'època gòtica, tot i que la seva construcció es va allargar en el temps, des del segle XIV (capçalera) al segle XVI, l'obra es va donar per acabada el 1604. Al sud del temple es troba la porta dels Apòstols, aixecada a la segona meitat del segle XIV i que va restar inacabada; malauradament durant la guerra Civil pràcticament va perdre la seva decoració escultòrica i després es va restaurar amb no massa fortuna. La façana principal fou començada cap al 1680, però fou Pere Costa qui li va donar un impuls definitiu cap als anys 1730, les imatges que la completen es van afegir el 1959.

Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Baldaquí (s XIV)
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Sepulcre i jacent de la comtessa Ermessenda de Carcassona
Catedral de Girona
Girone en Catalogne
Detall amb la torre de Sant Feliu i la catedral
Sieur de Beaulieu, 1659
Institut Cartogràfic de Catalunya
Catedral de Girona
Catedral de Girona
La catedral des de l'Onyar
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustre
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustre
Història d'Abraham. Àngels de l'aparició a Mambré
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustre
Fris amb un picapedrer
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustre
Claustre
Claustre
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustre
Embarcament a l'Arca de Noè
Catedral de Girona Catedral de Girona Catedral de Girona Catedral de Girona
Claustre de la catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Capitell del claustre
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Capitell del claustre
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Capitell del claustre
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Arqueta d'Hixam II (s X)
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Anunciació (s XV)
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El brodat conegut com Tapís de la Creació
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Tapís de la Creació, detall
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Portal dels Apòstols, abans de la destrucció
Postal antiga, col·lecció particular

Bibliografia:
  • FREIXAS CAMPS, Pere (2003-2003). La Catedral de Girona. Art gòtic a Catalunya. Arquitectura I i II. Catedrals, monestirs... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • LORÉS, Immaculada (1990). Escultura gironina del cercle del claustre de la seu de Girona: alguns fragments de la catedral i del Museu d'Art. Estudi General, núm. 10
  • LORÉS, Immaculada (1994). Aspectes relatius a la construcció del claustre de la catedral de Girona. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. XXXIII
  • LORÉS, Immaculada (1997). Aportacions a la iconografia del Gènesi del claustre de la catedral de Girona. El cicle d'Adam i Eva. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 38, 1996
  • MERINO, Antolín; DE LA CANAL, José (1819-1826). España Sagrada. T. 43 i 44. Madrid: Collado
  • NADAL FARRERAS, Joaquim (2002). La Catedral de Girona. Barcelona: Lunwerg
  • NOLLA, Josep M. PALAHÍ, Lluís (2010). Girona. L’arqueologia; eina per la restitució urbanística. Del forum a la catedral. Arqueologia, patrimonio y desarrollo urbano
  • PALOL I SALELLAS, Pere de (1980). El "Tapís de la Creació" de la catedral de Girona, i el Beat de Torí. Problemes de cronologia. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 25
  • ROURA i GUÏBAS, Gabriel (1992). Entorn de la fundació de la Canònica de Girona. Quadern de treball, núm. 7
  • ROURA, Gabriel; SANZ, Antoni; PLADEVALL, Antoni (1991). La Catedral (o Santa Maria de Girona). Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SUREDA JUBANY, Marc (2008). Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (ss. I aC - XIV dC). Tesi doctoral. Universitat de Girona

Situació:
Vista aèria

A la ciutat antiga, dins el primer recinte de muralles