Canonges regulars
 

L'origen de la canònica de Roca-rossa és força confús: podria tractar-se d'un petit monestir benedictí convertit en priorat canonical, un eremitori, o bé una comunitat de donats. Hi ha un document que ens parla d'un monjo que rep (1145) uns terrenys per a fundar un monestir. A finals del segle XII comencen a trobar-se documents que fan referència a la comunitat de canonges.

Façana i porta lateral

Façana lateral

Hom té constància d'una certa importància del lloc durant el segle XIII, època en que es basteix l'església que encara es conserva. A partir de la pesta del segle XIV i el despoblament del territori el lloc entra en decadència, hom té constància que el 1383 els edificis eren en perill de ruïna.

El 1431 va patir els efectes d'un terratrèmol. La comunitat és força reduïda i al segle XVI hi ha un sacerdot que s'encarrega del lloc. El 1592 es secularitza, juntament amb les altres canòniques del país. La canònica de Solsona s'encarregà del lloc fins la desamortització. Durant el segle XIX es va espoliar l'edifici, que ara és en ruïna.