Canonges regulars
 

L'església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada el 905. El lloc creix en importància quan hom decideix de fundar-hi una canònica augustiniana. La primera data que es troba fent esment de la comunitat és el 1154. El 1192 es posa el priorat de Lluçà sota la protecció del de l'Estany. A finals del segle XIII és quan la comunitat assoleix la seva màxima esplendor.

El segle següent és el del declivi, que arribà al seu màxim amb els priors comendataris, canonges d'altres llocs que no tenien residència a Lluçà. A començament del segle XVI, havia deixat pràcticament d'existir. El 1609 es va unir al capítol dels canonges de Barcelona.