Monestirs de
Catalunya
Canonges agustinians Monestir de Santa Maria de l'Estany
< anterior Inici Catalunya Bages l'Estany següent >
castellano
cercador contacte facebook

Bages

imatges del monestir

< monestirs imprescindibles... >

Antecedents

En aquest lloc hi ha constància de la existència d’una església, al menys des de l’any 990. Com altres esglésies d’aquest territori, va ser motiu de litigi entre el bisbat de Vic i els senyors de Gurb. A conseqüència d’aquelles desavinences, l’església de Santa Maria fou lliurada al bisbat el 1080.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Claustre

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany


Fundació

Aquell mateix any 1080, el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà va impulsar la introducció d’una comunitat de canonges augustinians, els membres de la qual procedien de la canònica catedralícia de Vic, que seguien al bisbe en els seus intents de reformar-la, cosa que no va arribar a aconseguir per la forta oposició. El seu primer prior conegut fou Bernat Compar (o Bompar). La canònica va quedar estretament lligada a la de la catedral de Vic.

Santa Maria de l'Estany
La nau de l'església


Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l'Estany
El claustre


Esplendor

Aquesta canònica va anar adquirint importància, tant per la seva influència sobre altres centres monàstics de Catalunya, com pels béns rebuts, que s’estenien per un ampli territori, especialment pel Bages i Osona. Aquesta situació econòmica va permetre a la canònica aixecar una església nova, que fou consagrada el 1133, i el claustre, entre els segles XII i XIII.

Santa Maria de l'Estany
Planta esquemàtica de l'església i claustre de l'Estany

Santa maria de l'Estany
L'Estany
Gravat publicat a La Ilustració Catalana. Núm. 27 (1881)

Santa Maria de l'Estany
Escut a la porta del monestir

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany


Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany (1924)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Santa Maria de l'Estany
Claustre de Santa Maria de l'Estany (1924)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany (1924)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Expansió

Des de Santa Maria de l’Estany es va impulsar la creació, o reforma, d’altres comunitats, com ara Sant Celoni (1088), Sant Pere dels Arquells (1100), Sant Joan de les Abadesses, Sant Llorenç del Munt (1127), Lluçà (1192), Santa Maria de Manresa, Sant Tomàs de Riudeperes, Santa Maria de Manlleu, Sant Salvador d’Arraona (1185), Caselles (1221)... El 1264, la canònica obtingué el títol d’abadia, que ja havia utilitzat esporàdicament en una època anterior, però que no va tenir continuïtat degut a diferències i oposició de la comunitat de Vic.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany


Decadència

El 1364, la canònica va vendre molts dels seus béns per adquirir el terme d’Oló, fet que finalment va provocar l’oposició dels seus habitants, que van aconseguir reunir el capital necessari per a la seva recompra, fet que va agreujar la situació d’enfrontament que s’havia generat, fins el punt que l’agost de 1395 el monestir fou assaltat i incendiat. La destrucció fou de tal magnitud, que la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. Aquesta disgregació va facilitar que la canònica es dividís es diverses faccions, partidàries de quedar-se a Manresa o altres centres, mentre que el bisbe de Vic lluitava pel retorn a l’Estany, cosa que no va aconseguir fins el 1436.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany


La casa era en ruïnes i, a més, va patir els efectes del terratrèmol del 1448, que va fer caure part de l’església. Una reduïda comunitat va dedicar els seus esforços en la reconstrucció del conjunt monàstic, però la situació econòmica i els efectes d’estar governada per abats comendataris (des del 1467) no ho va facilitar. El lloc fou secularitzat el 1592, el títol de col·legiata es va mantenir fins el 1775, quan va passar a parròquia.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Edificis

El conjunt arquitectònic de Santa Maria de l’Estany està format per l’església, el claustre i diverses dependències que es troben al voltant d’aquest últim, on ara s’hi aplega un museu, amb peces diverses.

La restauració del conjunt va començar a finals del segle XIX, però les actuacions més decidides es van fer a partir del 1931. Van afectar, bàsicament, l’església i el claustre.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
L’església

L’església és de nau única amb transsepte. Té una capçalera formada per un gran absis central (el de la nau) i dos absis menors, oberts al creuer. A l’encreuament del transsepte i la nau hi ha una cúpula semiesfèrica. Cal esmentar que els absis laterals són producte de la restauració, i que passa el mateix en molts altres elements, com ara les voltes.

Claustre

El claustre

Es tracta d’un element de planta pràcticament quadrada, té nou parelles de columnes a cada cantó. Als angles s’hi han disposat quatre conjunts de cinc columnes, producte de la restauració ja que havien estat substituïts per massissos de pedra. El conjunt està format, doncs, per setanta-dos capitells, a més dels situats als vèrtex.

Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany
Santa Maria de l'Estany

Bibliografia
- BESERAN I RAMON, Pere (2000). Revisions i propostes per a l’escultura del claustre de l’Estany. Lambard. Estudis d’art nedieval. Vol. XII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- PLADEVALL, Antoni, VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona
- PLADEVALL, Antoni (1984). Catalunya romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984
Enllaç:
-
Monestir de Santa Maria de l'Estany

Situació

El monestir de l'Estany és al centre de la població d'aquest nom


Santa Maria de l'Estany

Baldiri B. - Novembre de 2013