Monestirs de
Catalunya

Paleocristià

Monestir paleocristià de Tarragona
< anterior Inici Catalunya Tarragonès Tarragona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Tarragonès

El primer esment d’una comunitat cristiana a Tarragona està relacionat amb el martiri del bisbe Fructuós i dels diaques Auguri i Eulogi, fet ocorregut a l’amfiteatre i que s’emmarca en la persecució de Valerià (253-260). Això demostra que en aquell moment, l’any 259, el cristianisme ja s’havia arrelat a la ciutat. En aquest context potser cal esmentar una tradició que explica l’arribada de sant Pau al voltant de l’any 65. Tarragona era una ciutat de primera magnitud, ben comunicada i amb força circulació de persones i idees. A partir del 312, a l’època de Constantí, el cristianisme es devia expandir i adquirir més rellevància, el 314 hi ha constància de delegats del bisbe de Tarragona participant en un concili a Arle.
 

Necròpolis de Sant Fructuós
Les restes visibles de la necròpolis de Sant Fructuós

Necròpolis de Sant Fructuós
Enterraments de la necròpolis de Sant Fructuós


A finals del segle IV, en una carta del papa Sirici dirigida al bisbe Himeri relacionada amb l’adopció de mesures contra el priscil·lianisme, s’esmenten els sacerdots i monjos, el que indica, al menys, l’existència de monestirs en el seu entorn en aquella època. A començament del segle V també hi ha constància d‘un tal Frontó, que havia erigit un monestir a la ciutat, de totes maneres Jordi López destaca la possibilitat que el concepte de monestir no correspongui amb l’actual i que en aquest cas es tracti de la cel·la d’un monjo solitari. Finalment, a l’epitafi del bisbe Sergi (c520-555) s’esmenta que havia fundat un monestir, sense donar més dades sobre el mateix.
 

Sirici
El papa Sirici (388-399)
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek

Necròpolis de Sant Fructuós
Sepulcre de sant Fructuós a la basílica a ell dedicada


Del monestir (o monestirs) preislàmic de Tarragona no hi ha dades més concretes i no s’ha pogut localitzar tot i que s’ha volgut situar a la basílica del Parc Central, excavada a partir del 1994 i publicada per Jordi López qui, tot i contemplar aquesta possibilitat, la desestima. Des de mitjan del segle III i especialment entre els segles IV i V s’havia anat desenvolupant prop del Francolí una necròpoli, lloc d’enterrament del bisbe Fructuós i els altres màrtirs. Prop de la seva tomba, a finals del segle IV i començament del V, es va aixecar la basílica de Sant Fructuós on es veneraria la seva memòria a la que poc després acompanyaria una segona aixecada al nord, a la zona del Parc Central. És aquesta darrera basílica (i també en alguna ocasió, la de Sant Fructuós) la que s’ha relacionat amb un primitiu cenobi, cosa que el faria un dels més antics d’Occident.

El 716, la invasió sarraïna va arribar a Tarragona, ciutat que va quedar abandonada i pràcticament sense població, el que marcaria la fi de l’activitat monàstica preislàmica en aquest lloc.

Necròpolis de Sant Fructuós
La Cripta dels Arcs, a la basílica de Sant Fructuós


Basílica del Parc Central de Tarragona
Planta esquemàtica de la basílica nord, amb el seu atri

Basílica del Parc Central de Tarragona
Basílica nord (Parc Central)


Basílica del Parc Central de Tarragona
Absis de la basílica nord

Basílica del Parc Central de Tarragona
Enterraments associats a la basílica nord


Bibliografia:
- BOTO VARELA, Gerardo (2006). Topografía de los monasterios de la marca de Hispania. A Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- LÓPEZ VILAR, Jordi (2006). Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica
- MAR MEDINA, Ricardo; SALOM I GARRETA, Cristòfor (1999). Via, vil·la i basílica del Parc Central. A Del romà al romànic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MUÑOZ MELGAR, Andreu (2001). El cristianisme a l’antiga Tarragona. Dels orígens a la incursió islàmica. Tarragona: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós / Arquebisbat de Tarragona
- MUÑOZ MELGAR, Andreu (2014). La Tàrraco dels primers cristians. Tarragona: Associació Cultural Sant Fructuós
- RIFÀ Àngel (2004). Troballes numismàtiques a la basílica del Parc Central (conjunt paleocristià del Francolí, Tarragona). A Revista d'arqueologia de Ponent. Núm. 14
 

Situació:

No s'ha pogut localitzar el seu emplaçament. Les restes arqueològiques de la basílica nord es troben a l'aparcament subterrani del centre comercial del Parc Central, al costat de la basílica de Sant Fructuós, a la fàbrica de tabac

Baldiri B. - Desembre de 2017