A mitjan del segle XI,
però, el lloc havia decaigut i de fet també va anar perdent la vida
regular a més de part dels seus béns. Les disputes entre els comtats de
Pallars van fer que el 1064 s’arribés a un acord entre Artau I de Pallars Sobirà (1049-1081) i Ramon IV de Pallars Jussà
(1047-1098) pel qual el territori del monestir passés a dependre
del Pallars Jussà. El relaxament de costums dins del monestir va
facilitar la intromissió del canonge secular Ramon que el 1092 va erigir
una canònica en detriment de la decadent casa
benedictina, de fet es
legitimava l’estat que mantenia ja des de feia temps. El 1100 el papa Pasqual IIPasqual II (1050-1118)
Monjo benedictí, fou papa entre el 1099 i 1118
 Pasqual II Liber Chronicarum (1493) Biblioteca de Catalunya
adscrivia la canònica al bisbat de Roda i li confirmava el
seu estatus canonical i s’inaugurava una nova època de puixança. El 1112
hi va passar a dependre el monestir de Sant Genís de Bellera i
Sant Joan
de Viu també era un priorat d'aquest lloc. Durant el segle XII es van
portar a terme importants obres millora a la canònica gràcies a la
protecció que en aquella època rebien de la baronia d’ErillBaronia d’Erill
 Escut dels barons d'Erill Xavi Garcia
, que hi van
aixecar un claustre on hi van fer el seu panteó familiar. |

Santa Maria de Lavaix (1984) |

Santa Maria de Lavaix (1984) |
|
Degué patir un nou
període de decadència ja que el bisbe de Lleida, Berenguer d’Erill
(1205-1236) va demanar al papa la reintroducció de la Regla de Sant
Benet, però el 1223 Honori IIIHonori III (1148-1227)
Papa entre el 1216 i 1227. Durant el seu pontificat va aprovar les regles de diversos ordes religiosos
 El papa Honori III Detall d'un mural de Giotto a la basílica de Sant Francesc d'Assís ordenà la transformació de Lavaix
en abadia cistercenca, depenent de
Bonafont (Alta Garona, Occitània) i
amb la missió d'ocupar-se de la repoblació. Barraquer esmenta que a
causa de l'aïllament del territori, Lavaix no va patir directament els
efectes de la guerra del Francès. Els cistercencs ocuparen la
casa fins l'exclaustració (1835) tot i que hi residiren fins el 1855.
Des del 1624 estava integrada a la Congregació Cistercenca de la Corona
d’Aragó. Un cop va quedar sense comunitat, l'església va esdevenir un
santuari, però els edificis es degradaren i el lloc fou espoliat. Les
restes van quedar negades pel pantà d’Escales (des del 1955) que ara
només permet de veure-les quan baixen les aigües, cada cop més
deteriorades. |

Santa Maria de Lavaix (1970)
Fotografia de Camil José Guiu
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya |
|
|

Santa Maria de Lavaix (1888)
Fotografia de Lluis Marià Vidal
Centre Excursionista de Catalunya |

Ruïnes del monestir de Lavaix el 1903
Dibuix de Jaume Pahissa a partir d'una fotografia de
Ceferí Rocafort. Publicada per Gaietà Barraquer a Las
casas de religiosos... |

Capitells del claustre de Lavaix
Dibuix de Jaume Pahissa publicat per Gaietà Barraquer a Las
casas de religiosos... |
|

Santa Maria de Lavaix (1888)
Escut, segons Barraquer
Publicat a Los Religiosos en Cataluña
durante la primera mitad del siglo XIX |

Capitell del monestir de
Lavaix
Ara en una façana del Pont de Suert |

Santa Maria de Lavaix (1920)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya, Barcelona |
|

Santa Maria de Lavaix (1920)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya, Barcelona |

Santa Maria de Lavaix (1951)
Abans de la construcció del pantà
Fotografia de Família Cuyàs
Institut Cartogràfic de Catalunya |

Planta esquemàtica de
l'església de Lavaix
Ara pràcticament desapareguda
L'absis central havia estat substituït per una construcció
més recent |
|
Bibliografia:
- ABADAL I VINYALS, Ramon (1955). Catalunya carolíngia. Vol.
III Dels comtats de Pallars i Ribagorga, 2a part. Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona:
Francisco J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña
durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. III. Barcelona:
Francisco J. Altés
- BOIX I POCIELLO, Jordi (1996). Santa Maria de Lavaix. Catalunya
romànica. Vol. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars
i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- JANAUSCHEK, Leopold (1877). Originum Cisterciensium. Tomus I.
Viena
- PIQUÉ, Joan R. (1999). Lavaix. Un monestir entre la realitat i la
llegenda. Pont de Suert. Parròquia del Pont de Suert
- PUIG I CADAFALCH, Josep i altres (1918). L’arquitectura romànica a
Catalunya. Vol. III. Segles XII i XIII. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans |
- PUIG I FERRETÉ, Ignasi (1984). El cartoral de Santa Maria de Lavaix:
El monestir durant els segles XI-XIII. La Seu d’Urgell: Societat
Cultural Urgel·litana
- RIU, Manuel (1977). El monasterio de Santa Maria de Labaix o Lavaix.
Studia Silensia IV. Homenaje a Fray Justo Pérez de Urbel. OSB. Silos
- ROCAFORT, Ceferí (1908-1918). Geografia general de Catalunya. Vol.
IV. Provincia de Lleyda. Barcelona: A. Martín
- SALAZAR, Natàlia (2005). Memòria de la intervenció arqueològica
preventiva al Monestir de Santa Maria de Lavaix. Generalitat de
Catalunya
- SERRANO Y SANZ, M. (1912). Noticias y documentos históricos del
condado de Ribagorza hasta la muerte de Sancho Garcés III (año 1035).
Madrid: Centro de Estudios Históricos
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España.
Vol. XVII. Madrid: Real Academia de la Historia
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans.
Barcelona. P. Abadia de Montserrat |
|
Situació: Des del Pont de Suert cal
agafar la carretera de la Pobla. Les ruïnes del monestir es troben
després del túnel, al mateix pantà d'Escales. Visible segons el nivell
de les aigües |
 |
|
|