Malgrat la cura que sempre ha tingut el Cister en fixar la cronologia de les seves fundacions, les dates oficials de l’establiment de les primeres cases no són prou fiables, no es conserven documents originals i les cròniques que expliquen aquells fets es van redactar amb posterioritat. Tradicionalment es considera que Cîteaux s’hauria fundat el 1098, després vindrien La Ferté, (1113), Pontigny (1114) i finalment Claravall i Morimond que es van establir en el mateix moment, el 1115. Malgrat això, alguns investigadors tot i mantenir les primeres dates proposen el 1117 o 1118 per la fundació de Morimond. Sembla possible que s’hauria avançat la data per equiparar en importància Morimond i Claravall, les dues cases que han generat més abadies “filles”, d’altra banda hom posa en relleu que no és fins la versió de la Carta Caritatis de 1119 que s’esmenta aquest monestir.

Abadia de Morimond
Portal

Abadia de Morimond
Portal

El naixement i expansió del Cister es centra a l’abadia de Cîteaux i és a partir d’aquest lloc que van anar sorgint els altres establiments al seu voltant, Morimond seria el quart. La fundació fou impulsada durant l’abadiat d’Esteve Harding (entre 1109 i 1133) en un indret estratègicament situat en els límits geogràfics de la Xampanya, Lorena i el Franc Comtat. La primera comunitat enviada per Esteve Harding va estar encapçalada per l’abat Arnaud que va governar la casa fins el 1124, quan va abandonar el monestir amb una part de la comunitat que fou reemplaçada per monjos d’origen germànic. La casa va rebre protecció del bisbe de Langres i d’Odolric d’Aigremont, senyor de Choiseul, qui va facilitar el lloc a Esteve Harding, un indret que anteriorment estava destinat a un eremita solitari.

L'abadia de Morimond
Il·lustració de Histoire de l'abbaye de Morimond

Morimond va tenir una ràpida expansió, segons Janauschek 27 de les 28 abadies “filles” d’aquesta casa es van fundar durant el segle XII, en aquest sentit cal esmentar que a més de les cases fundades directament des de Morimond, les fundacions de la seva branca (és a dir, incloent les que foren impulsades per les “filles”) sumen un total de 276 monestirs. D’altra banda també destacar l’interès de l’abadia en els ordes militars dedicats a la defensa de les fronteres a la península Ibèrica: els ordes de Calatrava, Évora (Avís) i Alcántara es van relacionar amb més o menys intensitat amb el Cister. Pel que fa a la construcció de l’església, Dubois situa el seu començament en l’any 1230 i la seva consagració el 1253, aquesta seria la gran església que, a grans trets, arribaria fins la Revolució. De totes maneres hom suposa l’existència d’un edifici anterior, potser dels segles XI -XII.