Santa María de Valdediós és una fundació realitzada a iniciativa d’Alfons IX de Lleó l’any 1200 en un document formalitzat a Santiago de Compostel·la. Segons això, el monarca va donar aquestes terres del lloc conegut fins aquell moment com Boiges als cistercencs de Sobrado (la Corunya) amb la finalitat que hi establissin un monestir. En aquest lloc ja existia, i encara es conserva, una església preromànica dedicada a San Salvador, tot i que hom ha esmentat l’existència d’una antiga comunitat monàstica en aquella primitiva església, realment no sembla que sigui així i molt possiblement aquella església consagrada el 893 estava vinculada a un possible palau o domini reial.

Durant els primers anys la casa va acumular un important patrimoni i va emprendre les feines de construcció del nou monestir. Més endavant, ja al segle XV, la casa va passar a estar sota el domini d’abats comendataris, molt aliens al que passava entre el murs. Això es va acabar amb la seva entrada a la Congregació Cistercenca de Castella, el que va facilitar la feina de recuperació del patrimoni perdut i posar en marxa un ambiciós projecte de construccions que es va desenvolupar entre el segles XVI i XVIII.

Santa María de Valdediós

Les contingències del segle XIX van estroncar l’estada dels cistercencs a Valdediós, primer amb la guerra del Francès (1810-11) després durant el Trienni Liberal i finalment l’exclaustració, quan fou expulsada la comunitat i la casa i les seves terres van passar a mans públiques. El 1843 el monestir fou posat a subhasta però els antics monjos van continuar vinculats al lloc durant anys. Després d’un intent d’un nou establiment d’una nova comunitat del Cister (1992-2009) ara el lloc és ocupat per la Congregació de Sant Joan.

Santa María de Valdediós