Aquest convent s'ha considerat tradicionalment una fundació efectuada el 1214 pel propi sant Francesc al seu pas per aquestes terres, unes inscripcions modernes en el mateix edifici ho fan constar. El 1601 fou víctima d'un incendi que va obligar a portar a terme importants obres de restauració, les restes que es conserven, bàsicament pertanyen a la reconstrucció efectuada entre els segles XVII i XVIII, època en què es van construir diversos sepulcres nobiliaris. La casa fou saquejada el 1809 i exclaustrada el 1836. Ara es conserven les ruïnes, ben consolidades. És de propietat particular.
Fotografia publicada a El convento de San Francisco (1921)
Fotografia publicada a El convento de San Francisco (1921)
Fotografia publicada a El convento de San Francisco (1921)
Bibliografia:
- ALONSO, Mathías (1734). Chronica seraphica de la santa provincia de la Purissima Concepcion. Valladolid: R. Chancillería
- ARTIGAS, Pelayo (1921). El convento de San Francisco. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Vol. 29
- GARCÍA, Teodoro (2002). Los conventos de Ayllón. T. García
- MARTÍN GARCÍA, Clara (2007). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Segovia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
Situació:
Ayllón està situat al nord-est de la ciutat de Segòvia, en direcció Sòria. El convent és apartat del centre, al nord