Abans de
la fundació de la casa cistercenca, en aquest lloc
hauria existit un monestir benedictí, esmentat l’any
1088 i dedicat a Sant Pere. La fundació cistercenca es
va fer el 1147 gràcies a la iniciativa de la infanta
Sancha Raimúndez, germana d’Alfons VII de Castella i
Lleó. Una tradició diu que per a la fundació
sant Bernat
de Claravall hi va enviar un dels seus germans, Nivard
de Claravall. El nom de la Santa Espina fa referència a
una relíquia de la corona de Crist que s’hauria
custodiat en aquest lloc i que alguns diuen que ja hi
era abans de la fundació cistercenca. |
|
Aquesta
casa tindria un ràpid desenvolupament i des d’aquí es
van fundar altres cases de l’orde:
Sandoval (Lleó, 1167)
i Santa María de Valdeiglesias (Madrid, 1177). En canvi
la construcció del monestir es va desenvolupar d’una
manera més lenta, des de l’època de l’arribada del
Cister fins el segle XVI, tot i que es van fer més obres
posteriorment, com ara la reconstrucció del claustre
(segle XVII). El 1731 va caure víctima d’un incendi que
el va afectar en bona part. A partir de la
desamortització va caure el l’abandó fins que fou
recuperat com granja agrícola, actualment és propietat
de la Junta de Castilla y León, que hi continua
l’activitat docent.
|

La Espina |