L’origen
del monestir està relacionat amb la miraculosa troballa
en aquest lloc d’una imatge de la Mare de Déu. Aquell
preuat objecte es venerava en la cova on s’havia trobat
i a causa de la devoció que va despertar, hom van anar
edificant algunes dependències pel servei del seu culte.
L’any 1147 el lloc fou donat als
cistercencs de Sacramenia (Segòvia) potser amb la finalitat que s’hi
establissin, cosa que no sembla que s’arribés a fer mai,
potser els cistercencs únicament hi mantingueren una
granja, entitat força comuna en aquest orde. |
|
L’any
1401, quan tot fa pensar que els cistercencs ja no
tenien cap relació amb el lloc, la casa de la Armedilla
fou lliurada per Fernando de Antequera als
jerònims de
la Mejorada d’Olmedo (Valladolid). El 1402 els jerònims
en van prendre possessió i el 1405 el papa Benet XIII va
autoritzar la construcció de la nova casa. Aquest orde
va aixecar el nou monestir sobre les antigues
construccions i el 1552 es va traslladar la imatge de la
Mare de Déu a la nova església. Va gaudir de la
protecció dels ducs d’Alburquerque, que hi van aixecar
un palau. El monestir va subsistir fins la
desamortització, quan va quedar abandonat i el seu
patrimoni es va perdre o dispersar. La imatge romànica
de la Mare de Déu de la Armedilla encara es conserva a
Cogeces del Monte. La portada de l’església es va
traslladar a una casa senyorial de Valladolid. |
L'eglésia |