Aquest convent carmelità té el seu origen en un establiment anterior on es van aplegar un grup de clergues al voltant de l’ardiaca Hernán Velázquez que ja existia el 1295, quan una butlla de Bonifaci VIII va concedir indulgències als seus visitants. Aquell Hernán va fer donació de la casa als carmelites l’any 1315. El lloc es va convertir ràpidament en un important centre de devoció, fomentat per les indulgències que li foren concedides en diverses ocasions, també pel poder d’atracció de la Mare de Déu de la Soterraña venerada en el claustre del convent. A més, el lloc fou objecte d’especial protecció dels monarques castellans (Alfons XI, Joan I, Enric III, Joan II, els Reis Catòlics...). Al Museo Diocesano y Catedralicio de Valladolid es conserva una Pietat (1500?) de fusta policromada del Mestre del Claustre de la Moraleja.