El monestir de San Pedro de la Nave, conegut en època
medieval com San Pedro del Esla s’esmenta l’any 907 en
un document de donació del rei Alfons III al seu favor,
on hi figura el seu abat Servodeo, personatge que torna
a ser esmentat en una nova donació de l’any 922. Hom ha
considerat que es va fundar a l’època de la repoblació
del territori, al voltant del l’any 900. En una data
indeterminada aquesta casa va passar a dependre de
San Salvador
de Celanova (Ourense), però hom coneix que durant el
segle X aquell monestir gallec va adquirir algunes
possessions en aquest territori. La primera notícia
documentada del priorat de San Pedro de la Nave no es
troba fins el 1222. A finals del segle XV va passar a
dependre de San
Benito de Valladolid. |
|
El topònim de Nave probablement té a veure amb
el pas de barca que hi havia prop de l'església, sobre el
riu Esla, del que en va tenir els
drets fins la desamortització. Més que per la
seva condició monàstica, aquest lloc és cèlebre
per la seva església preromànica, força coneguda
i de la que és difícil establir l’època de la
seva construcció, obra que hom ha situat en
època visigòtica (a finals del segle VII) o bé
mossàrab, del segle X, després de la recuperació
del territori. L’edifici no es conserva en el
lloc original, entre els anys 1931 i 1932 es va
procedir al seu trasllat a causa de la
construcció de l’embassament de Ricobayo, sobre
l’Esla. Aquella operació fou encarregada a
l’arquitecte Alejandro Ferrant sota la direcció
de Manuel Gómez Moreno qui el 1906 havia donat a
conèixer i valorar l’església, que fins aquell
moment havia passat pràcticament desapercebuda,
encara que no desconeguda. |

San Pedro de la
Nave |