Cal cercar l’origen d’aquesta
casa premonstratenca
en el desaparegut monestir de San Miguel de Gros
(Zamora) on el 1162 es va fundar un priorat doble, amb
una comunitat masculina i una altra femenina. Aquest
estat de coses es va mantenir fins que el 1304 les
canongesses es van traslladar a Toro, primer a Pobladura,
fora la ciutat, i el 1316 al seu interior en un palau
que el bisbe de Coria havia cedit a María de Molina
(1260-1321), muller Sanç IV de Castella, mentre estava
en construcció la casa del convent
de Sant Ildefonso. Després d’uns plets relatius a la
propietat de la casa, les premonstratenques s’hi van
instal·lar de manera definitiva. |
La comunitat finalment reunida a Toro depenia de
San Miguel de Gros i des del 1507 del
monestir de
Retuerta (Valladolid), per acabar subjecta
a l’autoritat episcopal (1573). Va esdevenir un
establiment d’importància d’aquest orde i el
1511 van fundar el
monestir de la
Asunción de Villoria de Órbigo (Lleó) en el
lloc que va deixar la comunitat masculina que
fins aquell moment hi residia. La part més
antiga del conjunt monàstic és la torre que
segurament pertanyia al palau cedit a les
canongesses, obra del segle XIII. Quan van
arribar les premonstratenques es va aixecar
l’església, obra que es va allargar fins el
segle XVI. La casa va patir un incendi el 1834 i
altres desperfectes el 1965. Encara manté
l’activitat, juntament amb Villoria són les
úniques cases premostratenques en actiu a la
Península.
|

Portal de
l'església |