|
|
Restes del
convent de San Ildefonso |
Dominics
|
|
|
El convent de San Ildefonso fou fundat per voluntat de
María de Molina (1260-1321), muller Sanç IV de Castella,
entre els anys 1285 i 1290. Amb aquella finalitat hom va
adquirir unes cases i van ocupar també l’església de
Santa María la Blanca que s’incorporaria al convent fins
que es va edificar l’església conventual (Santa María la
Nueva), acabada després de la mort de la fundadora.
Després el convent es posaria sota l’advocació de San
Ildefonso. També es va edificar un palau reial en el
mateix recinte, que fou ocupat per personatges de la
cort en el futur, i a l’església es va enterrar l’infant
Enric de Castella (1288-1299), fill dels fundadors. |
|
Portada de San
Ildefonso de Toro (segle XIX) |
Portada del
convent, ara a San Julián de los Caballeros |
|
|
Aquest convent va tenir protecció reial i de la
noblesa, va gaudir d’aquell patrocini reial fins
el 1494, data en que es va traspassar als
senyors de La Mota. La casa fou suprimida amb la
desamortització, després de patir els efectes de
la guerra del Francès i el Trienni Liberal, que
la van deixar en plena decadència fins la seva
supressió definitiva. D’aquella construcció en
resta ben poca cosa “in situ”, l’església de San
Julián de los Caballeros conserva la portada
procedent de San Ildefonso, traslladada el 1879. |
Portada del
convent, ara a San Julián de los Caballeros |
|
Bibliografia:
- LÓPEZ, Juan (1613). Historia general de
Sancto Domingo y de du orden de predicadores.
Valladolid: F. Farnández de Córdova
- VASALLO TORANZO, Luis (2003). Pedro
Berruguete y Juan de Borgoña en el retablo de
San Ildefonso de Toro. Boletín del Museo
Nacional de Escultura. Núm. 7
- ZURDO, Francisco (1994). Zamora dominicana.
Zamora: Ed. Monte Casino |
|
|
|
Situació:
Toro és a llevant de Zamora |
|
