En aquesta casa hi consta l’existència de vida monàstica
des de l’any 979, quan figura en un document de donació
a favor seu, potser caldria situar la seva fundació a
començament d’aquell segle. Fou una canònica
relativament important i hi consten donacions en èpoques
diferents, a mitjan del segle XI tenia dos monestirs que
hi depenien, ara desapareguts. Hom desconeix la regla
practicada en els seus inicis, probablement la de Sant
Fructuós, però al segle XII consta que el lloc estava
ocupat per canonges. L’any 1063 els reis Ferran I i
Sança de Lleó van donar el monestir de Santa Marta a la
diòcesi d’Astorga. El 1129 hi ha constància de l’estada
d’Alfons VII en el monestir en agraïment per la seva
curació, en aquell moment va emetre un document de
ratificació de béns i privilegis. En el segle XIII va
acabar la vida regular en aquesta casa, durant el primer
quart de segle els canonges es van integrar al capítol
de la catedral d’Astorga, mantenint però el títol d’abat
de Santa Marta. De l’antic monestir només en resta
l’església de nau única, un bell edifici de planta de
creu que estava en construcció l’any 1077, amb
interessants elements esculturals també d’època
romànica. Al costat es conserva la casa abacial del
segle XVI. |

Santa Marta de
Tera |

Prebenedictí ?

Canonges
|
|