La
història de San Martiño de Mondoñedo és paral·lela a la
de la diòcesi de Mondoñedo (avui Mondoñedo-Ferrol) els
orígens de la qual no són clars i es troben envoltats de
llegendes i de relats no contrastats, en aquest sentit
caldria esmentar la narració segons la qual el primer
bisbe hauria estat Zebedeu, el pare de sant Jaume el
Major i de sant Joan Evangelista. Al segle VI ja
s’esmenta la diòcesi Britoniense de la que hom
desconeix amb certesa la seva seu, però hi ha constància
que dins del seu territori hi havia el monestir
Maximi que alguns autors l’han volgut identificar
amb aquest lloc. Sembla que cal identificar els
britons amb un poble cristià que hauria arribat a
aquestes terres desenvolupant un sistema organitzatiu
anàleg al d’una diòcesi i que hauria evolucionat després
com a tal. El primer bisbe conegut seria Mailoc, que va
participar al segon Concili de Braga, el 572. Aquella
diòcesi, que també s’ha volgut localitzar al lloc de
Bretoña, hauria desaparegut el 716 a causa de la invasió
sarraïna. Ja més endavant, cap el 866, va arribar fins
aquí l’abat i bisbe Sabaric procedent del monestir i
diòcesi de Dume/Braga que es va veure obligat a
traslladar el monestir i la pròpia seu episcopal a
terres més segures. El lloc triat fou Mindunieto
el que ha fet pensar que el monestir Maximi era
en aquest indret. |
|
|

San Martiño de
Mondoñedo |

San Martiño de
Mondoñedo |
|
El
monestir va continuar el seu desenvolupament en
aquest nou assentament sota la direcció d’un
abat-bisbe, seria el centre d’una diòcesi hereva
de Dume i també de manera indirecta de Bretoña,
que s’havia perdut. Un dels personatges més
importants del monestir fou sant Rosendo
(907-977, bisbe entre els anys 925 i 947) a qui
s’atribueix la construcció d’una gran església
catedral a San Martiño de Mondoñedo a més de
mantenir una intensa activitat en el
desenvolupament de les cases monàstiques de la
seva diòcesi, especialment cal esmentar la seva
participació en la fundació de
San Salvador de
Celanova. Aquest monestir fou la seu de la
diòcesi fins que el 1113 hom va determinar el
seu trasllat a Villamayor del Valle de Brea, ara
Mondoñedo, fet que confirmaria la reina Urraca
el 1117. Des del 1957 la diòcesi porta el nom de
Mondoñedo-Ferrol. Pel que fa al monestir,
després del trasllat de la diòcesi, San Martiño
va continuar amb la seva activitat monàstica
però a partir del 1156 en forma de canònica
regular vinculada a la catedral de Mondoñedo, va
mantenir la seva activitat fins que fou
suprimida el 1534. L’església de San Martiño de
Mondoñedo és un edifici essencialment romànic,
de tres naus que s’hauria aixecat en el darrer
quart del segle XI i començament del XII sobre
una església anterior més senzilla, possiblement
la de l’abat Rosendo. |

San Martiño de
Mondoñedo |
|
|