Comanda hospitalera de Portomarín
Encomenda de Portomarín / Santa Mariña / San Nicolao / San Xoán / Portu Marino / Pontem Minei
(Portomarín, Lugo)
Gràcies a la seva situació estratègica, Portomarín era, durant l’edat mitjana, un punt clau al Camí de Sant Jaume. Es trobava al costat d’un pont sobre el riu Miño, una obra d’origen romà que fou reconstruïda al segle XII. En aquest indret s’hi alçaren dos monestirs femenins: el de San Salvador i el de Santa Mariña. Aquest últim, documentat des de l’any 922, era de propietat reial al segle XII. L’any 1102 ja pertanyia a la infanta Urraca de Lleó (1081-1126).
El 1158, el seu net, Ferran II (1137-1188), cedí Santa Mariña a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, juntament amb altres béns que s’afegiren a les propietats que els hospitalers ja posseïen en aquest lloc gràcies a una donació prèvia d’Alfons VII, pare de Ferran II. Els hospitalers mantingueren un hospital de pelegrins en aquest punt estratègic del camí i, a més, construïren l’església de San Xoán, també coneguda com a San Xoán. Igualment, gestionaven altres hospitals en diverses localitats.
La comanda hospitalera de Portomarín esdevingué un centre de gran importància gràcies a les donacions de terres, esglésies i altres béns rebuts al llarg del temps. Entre els benefactors destacaren figures poderoses com el rei Ferran III, que l’any 1232 contribuí a engrandir el patrimoni de la comanda. Davant de l’església de San Xoán s’alçava la casa de la comanda, construïda cap al 1475 pel comanador Juan Piñeiro, segons consta en una inscripció procedent de la façana, que es conservava en el lloc fins que el poble quedà submergit per les aigües del pantà de Belesar a partir de 1955.
A la part posterior de l’església es trobava l’hospital de pelegrins, un edifici construït a inicis del segle XVI per un comanador també anomenat Juan Piñeiro. Aquesta construcció fou enderrocada l’any 1944. Quan l’antiga vila de Portomarín desaparegué sota les aigües, l’església de San Xoán va ser traslladada i restaurada al nou emplaçament del poble. Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular. Té un aspecte de fortalesa, a causa dels merlets que coronen la construcció i la seva considerable alçada. L’església compta amb tres portals decorats i dues rosasses: una a la façana de ponent i una altra sobre l’absis. L’edifici es pot datar entre els segles XII i XIII.
- ABEL EXPÓSITO, José Manuel (1998). Escudos del viejo Portomarín. Boletín do Museo Provincial de Lugo, núm. 8
- BARQUERO GOÑI, Carlos (1999). La orden de San Juan en el Camino de Santiago: La bailía de Portomarín (1158-1351). Cuadernos de Historia Medieval, núm. 2
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- MOURE DOMÍNGUEZ, Ana Belén (2009). Traslado y reconstrucción de Portomarín. Universidade da Coruña
- OCAÑA EIROA, Francisco Javier (2007). Traslado y restauración de la iglesia románica de San Juan de Portomarín. Abrente, núm. 38-39
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2018). Enciclopedia del Románico en Galicia. Lugo. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- VÁZQUEZ SACO, Francisco (1945). Iglesias románicas de la provincia de Lugo. Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Lugo, núm. 16
- VÁZQUEZ SEIJAS, Manuel (1945). El Hospital de San Juan de Puertomarín. Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Lugo, núm. 13
- VILLASEÑOR, Fernando (2012). Patrimonio románico de la orden de San Juan de Jerusalén en el Camino de Santiago. Arte y Órdenes Militares. Patrimonio artístico de la orden de San Juan de Jerusalén en España. Zaragoza: Aneto