Hom considera que una làpida trobada al mateix monestir de San Pedro de Rocas i datada el 573 és fundacional, tot i que hi ha dubtes tant de la seva procedència original com de la condició d’inscripció fundacional. No hi ha cap notícia més fins que el 1007 i amb motiu de la pèrdua de documentació a causa d’un incendi, Alfons V el Noble li atorgà la confirmació dels béns lliurats anteriorment al monestir per Alfons III d’Astúries i altres monarques. Amb tot, sembla que aquest document sigui una falsificació.

Per altra banda, una tradició esmenta el caçador Xemondo, que descobrí la cova on es troba l’església i va decidir retirar-se en aquest lloc per practicar la vida eremítica, que al costat seu es va reunir una comunitat i que Alfons III l’hauria posat sota la direcció de Celanova. Més enllà d’aquesta llegenda, no és fins el 1185 que el papa Luci III esmenta aquest lloc com a priorat de l’església d’Ourense i no és fins el 1199 que es pot confirmar la seva dependència com a priorat de Celanova.