Monestir de Santa Maria de Valldigna

Vallis-Digna

(Simat de la Valldigna, la Safor, València)

Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna

El monestir cistercenc de Valldigna neix a partir de la donació d'aquestes terres a l'abadia de Santes Creus, el 1298 Jaume el Just va atorgar privilegi de fundació a l'abat Bonanat de Vilaseca, com a reconeixement del deute que tenia per no haver-la beneficiat encara amb cap donació en el regne de València, a diferència d'altres estaments religiosos. Els primers monjos van arribar a la vall d'Alfàndec, que després seria coneguda com a Valldigna, habitada majoritàriament per musulmans.

Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Volta de l'atri de l'església

La primera comunitat va ocupar una llotja musulmana al lloc de Benizael, que van anar adaptant a les seves necessitats aixecant noves construccions, especialment una església, que després anirien ampliant. El 1354, el monestir va resultar malmès a causa de la guerra de la Unió i en els anys següents es treballava en la seva recuperació. El 1371, Valldigna va comprar l'alqueria de Rascanya, on el 1378 va fundar el priorat, i més tard monestir de Sant Bernat de Rascanya, que va perviure fins al 1545, quan va passar als jerònims i seria conegut en endavant amb el nom de Sant Miquel dels Reis (València). Mentrestant, el 1396, Valldigna fou víctima d'un terratrèmol que el va afectar notablement.

A partir del 1460 va passar a estar governat per abats comendataris, un d'ells fou Roderic de Borja (1431-1503), que residia a Roma, època en què es van produir incidents al monestir, el 1492 fou nomenat papa (Alexandre VI) i el va succeir al davant del monestir el seu fill Cèsar de Borja, fins que va penjar els hàbits. El règim comendatari es va mantenir fins al 1530, amb la designació d'abats temporals. La convivència amb la població morisca havia anat empitjorant amb el pas del temps, fins que el 1609 fou expulsada, deixant la vall molt despoblada, el que va obligar a la seva repoblació. El 1654 va patir un greu terratrèmol, amb el resultat de l'enderroc de l'església i importants desperfectes en les altres dependències.

Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Església
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Església

Durant la segona meitat del segle XVII s'aixecava una nova església, l'actual, mentre que la casa, després d'intromissions en el seu govern, va quedar en decadència, fet que es va agreujar amb la guerra de Successió, a començament del segle XVIII. Ja al segle XX, va patir els efectes de la guerra del Francès, del Trienni Liberal i, sobretot, la desamortització, que la va suprimir. El monestir va passar a mans particulars i els béns mobles es van perdre o dispersar, aquests també patirien després els efectes de la guerra Civil. Les dependències monàstiques es van anar perdent o utilitzant per a activitats agrícoles, amb el consegüent deteriorament. La protecció no va arribar fins al 1970, però no va evitar que continués l'espoli. No fou fins al 1991 que va passar a mans públiques, es va aturar el deteriorament i van començar les tasques de recuperació de les dependències que encara es mantenien.

Filiació de Valldigna

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Església
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Església
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Palau de l'Abat
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Sala capitular
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Sala capitular
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Sala capitular
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Refetor
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Claustre
Santa Maria de Valldigna
Santa Maria de Valldigna
Portal Nou i capella de Nostra Senyora de Gràcia

Bibliografia:
  • CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 2. Paterna: Ed. Sargantana
  • DELICADO, Francisco Javier; i altres (2000). El monasterio cisterciense de Santa maría de la Valldigna tras las desamortizaciones del siglo XIX. Archivo de arte valenciano, núm. 81
  • GARCÍA-OLIVER, Ferran (1998). Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna (1298-1530). València: E. Climent
  • GONZÁLEZ TORNEL, Pablo (2013). El templo cisterciense de Santa María de la Valldigna (Valencia). Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, núm. 111
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MARTÍNEZ GARCÍA, José Manuel (2005). El Cister valencià, de Benifassà a Valldigna. Simat de Valldigna: La Xara
  • MARTÍNEZ GARCÍA, José M.; i altres (2014). El monestir de Santa Maria de Valldigna: fases constructives i noves troballes arqueològiques del segle XIV junt al Palau Abacial. Recerques del Museu d'Alcoi, núm. 22/23
  • VERCHER, Joan Josep (2013). Los monasterios de la Reconquista en la provincia de Valencia, Monestir de Sta. María de la Valldigna, Monestir de St. Jeroni de Cotalba y Monestir de Sta. María de la Murta. Universitat Politècnica de València
  • VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1806). Viage literario a las iglesias de España. Vol. IV. (Segorve). Madrid: Imprenta Real

Situació:
Vista aèria

A Simat de la Valldigna (València)