Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.

Sepulcre de Pere el Gran
Encarregat el 1291 al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia

Sepulcre de Jaume II (mort el 1327) i Blanca d’Anjou (morta el 1310). L’obra es va fer entre el 1311 i 1316 hi intervingueren diversos mestres (Pere de Prenafeta, Pere de Bonull i Francesc de Monflorit). Va seguir el model del sepulcre de Pere el Gran

D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador (que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos, començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un període de problemes econòmics es va reprendre l’activitat constructora, gràcies a la col·laboració dels sobirans.

Monestir reial

Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial. L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte a Sicília (1308). Santes Creus també intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.
 

Santes Creus
Imatge del Catálogo Monumental de España (1900-1961). Tarragona (1909?)

El claustre

El 1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.

Segueix un llarg període de decadència, que no va impedir que es portessin a terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives (merlets). El 1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.

Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.

Ja al segle XIX, el monestir va viure els infortunis de l’època. Pel que fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta dividint el conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues aquestes es poden considerar lleus. Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació passada, la comunitat era de trenta-cinc membres.

La recuperació del monument

El 1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte; més tard el palau de l'Abat va esdevenir la seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Sala capitular

Mobiliari

El 1403 es va encarregar un nou retaule, obra començada per Pere Serra, que devia fer els preparatius i que va enllestir el 1410 Lluís Borrassà i on hi va treballar també Guerau Gener. El retaule constava de dos cossos separats per la imatge de la Mare de Déu. A cada costat quatre escenes de grans dimensions amb representació de la vida de la Mare de Déu, a més dels pinacles amb els Evangelistes i la predel·la mal conservada. Ara el retaule es conserva repartit entre el MNAC i el Museu Diocesà de Tarragona.

El sepulcre de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregat pel seu fill Jaume II que el va manar construir en el lloc triat per seu pare, aquest monestir de Santes Creus, tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de Sicília. El sepulcre està format per la banyera antiga, un templet decorat amb imatges al seu damunt i tot el conjunt cobert per un baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc d’enterrament el 1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en que es va investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el conjunt.

Sepulcre de Pere el Gran

Pica baptismal (segles XII-XIII)
Museu Diocesà de Tarragona

Mare de Déu del Roser
Germans Alegret ? (1599)
Museu Diocesà de Tarragona

Escut de Santes Creus
Publicat per Gaìetà Barraquer a:
 Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX