|
Aquest
monestir es va establir gràcies a la iniciativa del
comte Eberhard III de Nordgau amb la voluntat d’assentar
el seu poder polític sobre les terres d’Altorf.
Eberhard va morir abans de 968 i fou el seu fill Hug III
(mort abans del 986) qui va fer realitat aquell projecte amb la
fundació de l’Altum Coenobium l’església del qual fou
consagrada pel bisbe d’Estrasburg amb la presència de
l’abat Maiol de Cluny, segurament l’any 974. En aquell
moment Hug III va dotar econòmicament la fundació
monàstica. El lloc va restar sota la protecció econòmica
dels comtes que en van fer el panteó familiar, el mateix
fundador va ser monjo de la casa, on hi va morir. |
|
|
La casa
també està relacionada amb el papa Lleó IX, nascut el 1002
segurament a Egisheim i de la família comtal, el mateix any d’ésser
nomenat papa (1049) va passar pel monestir familiar on hi va deixar
diversos presents, entre els quals les relíquies del diaca sant
Quirze de Roma (mort cap el 304) motiu pel qual el monestir es va posar sota
la seva advocació (Saint-Cyriaque d’Altorf). El mateix papa
confirmava poc després els drets i possessions de l’abadia. A partir
del 1225 la casa va quedar sota la tutela directa dels bisbes
d’Estrasburg, acabant d’aquesta manera amb l’època d’influència dels
comtes de Norgau i Egisheim. La pertinença al bisbat va fer que una
revolta popular contra el bisbe, el 1262, afectés directament la
casa que va patir un incendi. D’altra banda el 1264 li fou unit el
priorat de Sainte-Trinité d’Estrasburg.
El
monestir va
resultar ocupat en el marc de la guerra dels Camperols el 1525 i
fou saquejat. Des de llavors va entrar en decadència i va patir
altres incursions de caire bèl·lic, la comunitat va quedar reduïda a
la mínima expressió i durant algun període del segle XVII es va
quedar sense monjos, més endavant passaria a formar part de la
congregació benedictina d’Estrasburg i es recuperà la situació fins
la supressió a causa de la revolució (1790). En aquest lloc s’han
anat succeint diverses esglésies, la que es va consagrar el 974, una
segona consagrada cap el 1020 i una tercera a cavall dels segles XII
i XIII que es conserva en part tot i les modificacions
arquitectòniques i decoratives d’època barroca (s XVIII). |
El papa Lleó IX
Gravat (1500)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg |
