|
Aquesta canònica
ha tingut un desenvolupament complex tant pel que fa a la pròpia
institució com a les estructures edificades que, una i altres, van
anar variant amb el pas del temps. L’any 411 els vàndals van ocupar
Langres forçant el desplaçament temporal de la seu episcopal
d’aquesta diòcesi a Dijon, un lloc més segur. Amb l’arribada dels
bisbes a la ciutat es va promoure la construcció d’un conjunt
catedralici format per diferents esglésies: Saint-Étienne com
església episcopal, Notre-Dame i el baptisteri de Saint-Vincent. Les
esglésies episcopals estaven servides per una comunitat de clergues
regulars que l’habitaven seguint alguna regla pròpia tal com era
habitual en les canòniques dels bisbats, més tard haurien rebut
influències de les reformes de
Crodegang de
Metz, o del concili d’Aquisgrà del 816 (canonges
aquisgranencs). A mitjan del segle XI, durant l’abadiat de
Garnier de Mailly, es va remodelar tot el complex i l’església de
Saint-Étienne es va reedificar al costat de l’antiga, que va canviar
l’advocació per la de Saint-Médard (fou enderrocada el 1680). |
|
|
El 1113 els canonges de
Saint-Étienne van demanar l’adopció de la
Regla de Sant Agustí i seguidament
es van adaptar pel canvi, separant la comunitat, per una banda els
canonges aquisgranencs que volien conservar el seu status fins la
desaparició i per altra els nous canonges agustinians. El 1137 la
ciutat de Dijon va quedar afectada per un gran incendi que va tocar
de ple l’abadia de Saint-Étienne, després de la reconstrucció
l’església fou beneïda de nou, el 1141. El 1510 va prendre possessió
del càrrec el primer abat comendatari de la casa, Claude Husson de
Tonnerre. El 1611, a sol·licitud dels canonges, el papa Pau V va
secularitzar la canònica, erigint-la en col·legiata. Entre els anys
1718 i 1732 es va aixecar una nova façana neoclàssica. El 1731 es va
crear la diòcesi de Dijon i aquesta església es va convertir en
catedral, condició que va mantenir fins la Revolució quan fou
desafectada. Quan es va recuperar la diòcesi de Dijon, el 1801,
l’església de l’antiga abadia de Saint-Bénigne
es va convertir en la catedral. Saint-Étienne mai va recuperar el
culte i va tenir usos diversos, magatzem, borsa, cambra de comerç...
i des del 2008 centre d’activitats culturals, una part de l’edifici
és la seu del Museu Rude. |
Escut de Saint-Étienne de
Dijon
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France |
