Es tracta d’una canònica agustiniana instaurada a partir l’una comunitat de canonges seculars que s’havien establert anteriorment prop del sepulcre de sant Everi (segle IV), un dels primers bisbes de la diòcesi d’Orleans. La llegenda explica que aquest personatge hauria arribat des d’Itàlia amb la finalitat d’alliberar els seus germans que estaven presoners a Orleans. En aquell moment la comunitat cristiana estava reunida per triar un nou prelat per la diòcesi, càrrec que va recaure en Everi després d’haver estat triat de manera miraculosa per un colom. Durant el seu mandat va adquirir fama de taumaturg. A la seva mort, fou enterrat en un antic cementiri romà, on poc després es va edificar una capella dedicada a Notre-Dame du Mont.

Portada de l'església de Saint-Euverte d'Orleans

Vista del conjunt de Saint-Euverte, ja amb funcions escolars
Postal antiga. Col·lecció particular

La tradició també explica que al segle VIII les relíquies de sant Everi foren amagades temporalment a l’església de Saint-Étienne a causa del temor d’una ocupació sarraïna. No es fins mitjans del segle IX que s’esmenta una canònica secular establerta en aquest lloc, que el 1145 va prendre el caràcter de regular segons les costums de la canònica de Saint-Victor de París. El 1147, una butlla del papa Eugeni III confirmava la nova situació i també rebia la protecció del monarca Lluís VII. També els canonges van tenir cura de cercar les relíquies de sant Everi que s’havien perdut, amagades a causa dels episodis bèl·lics que havia patit el lloc.
 

Elecció miraculosa d'Everi com a bisbe d'Orleans
Miniatura del Speculum historiale
Bibliothèque nationale de France

L'església de Saint-Euverte d'Orleans