Abadia de Saint-Laumer de Blois
S Launomari Blesensis / S Lomer / Saint-Nicolas
(Blois, Loir i Cher)
Foto de Wladyslaw, a Wikimedia
El monestir benedictí de Saint-Laumer té el seu origen lluny de la ciutat de Blois, concretament al monestir de Corbion (Orne), fundat per sant Laumer al voltant de l'any 575. Aquella casa va gaudir de protecció reial i va tenir un desenvolupament important, però el perill de les invasions normandes va provocar la fugida de la comunitat, que va cercar un lloc més segur on establir-se. En aquest context, cap a l'any 873, els monjos de Corbion van arribar a Blois, on es van establir provisionalment.
L'any 924, el rei Raül I de França (890-936) els va donar l'església de Saint-Lubin, on es van instal·lar de manera definitiva. Durant el segle XI es va aixecar un nou monestir i l'església es va dedicar a Laumer, fundador de Corbion. Després de patir un incendi el 1114, el 1134 va començar la construcció d'una nova església, amb el suport de Teobald IV, comte de Blois (c. 1090-1152). El 1186, un cop acabades les obres, s'hi van traslladar les relíquies de sant Laumer des de l'església antiga. A començament del segle XIII es treballava encara en els primers trams de les naus i en la façana.
Inicialment, el monestir estava situat fora muralla, però la guerra dels Cent Anys amenaçava Blois i es van bastir unes noves fortificacions que el van incloure dins el recinte defensiu de la ciutat. Durant el segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVI es van anar aixecant noves construccions, fet que va convertir el conjunt en un notable complex monàstic. El 1568, la ciutat de Blois i l'abadia de Saint-Laumer van quedar afectades per les guerres de Religió. Els hugonots van ocupar el monestir i el van deixar en ruïnes: l'església va resultar incendiada i les diverses dependències van quedar molt malmeses. Durant els segles XVII i XVIII, gràcies a la intervenció de la congregació de Saint-Maur, que es va fer càrrec del monestir, es va procedir a la seva restauració.
El 1791 la comunitat monàstica va haver d'abandonar definitivament la casa a causa de la Revolució. El bisbe de Blois, diòcesi creada el 1697, va ordenar la supressió de l'església parroquial de Saint-Nicolas i el trasllat de les seves funcions a la del monestir, que va adoptar l'advocació de l'antiga parròquia. Al mateix temps, les dependències monàstiques es van destinar a activitats assistencials i escolars. Durant el segle XIX, bona part de les antigues dependències es van enderrocar o modificar. L'església també fou objecte de diverses transformacions.
L'església actual és el resultat de les diverses intervencions efectuades sobre l'edifici aixecat al segle XII. D'aquella època es conserven el transsepte, el presbiteri i la capçalera. El presbiteri té pràcticament la mateixa amplada que el transsepte i està dividit en cinc naus de dos trams; les tres centrals s'alineen amb les naus de l'església i són capçades per un absis amb deambulatori i tres capelles radials. Les naus de l'església i la façana pertanyen al segle XIII. Al segle XIV es va reconstruir l'absis central, que ara presenta planta rectangular. Tot el conjunt va ser objecte de reconstruccions, especialment després de l'atac dels hugonots, i de restauracions posteriors.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Esquema de la planta de l'església
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Detall de Bloys (Georg Braun, 1645)
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració de Miroir historial (Vincent de Beauvais, s. XV)
Bibliothèque nationale de France
El monestir de Corbion (Orne) fou fundat per sant Laumer. Segons la tradició, aquest personatge, de família humil, hauria nascut cap al 516 en un indret proper a Chartres. Fou pastor fins que va ingressar al monestir de Saint-Mesmin de Micy (Loiret), fundat cap al 508, on va conèixer sant Maximí (Mesmin), sant Avit i altres religiosos. Després de dotze anys al monestir, va decidir retirar-se com a eremita, però abans va passar un temps a Chartres, al costat del bisbe d'aquella diòcesi. Finalment es va establir com a solitari, però ben aviat va aplegar una comunitat de seguidors i es va formar un nou monestir que, cap al 575, es va establir a l'actual Moutiers-au-Perche (Orne).
El nou establiment de Moutiers es va convertir en el monestir de Corbion, del qual Laumer fou el primer abat. Va morir a Chartres cap al 594 i poc després el seu cos fou traslladat a Corbion. A finals del segle IX, la comunitat va haver de fugir a causa del perill de les invasions dels vikings i els monjos, portant les restes del fundador, van arribar a Blois l'any 873. El 929 va morir el darrer abat de Corbion i no se'n va designar cap successor. Tot i que el monestir va recuperar més endavant una certa activitat, ja no va tornar a ser una abadia i va quedar convertit en un priorat.
Postal antiga, col·lecció particular
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BERNIER, Jean (1682). Histoire de Blois contenant les antiquitez & singularitez du Comté de Blois. París: Muguet
- DEVELLE, Edmond (1919). Saint-Nicolas de Blois: une paroisse de Loir-et-Cher pendant la Révolution. Blois : G. Imprimerie
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- LESUEUR, Frédéric (1923). L'église abbatiale de Saint-Lomer de Blois. Bulletin Monumental, vol. 82
- LESUEUR, Frédéric (1925). L'église et l'abbaye bénédictine de Saint-Lomer de Blois. Blois: Grandpré
- LESUEUR, Frédéric (1936). Blois. Congrès archéologique de France, 88 ss. Société française d'archéologie. París: Picard
- MARS, Noel (1646, reéd. 1869). Histoire du royal monastère de Sainct-Lomer de Blois de l'ordre de Sainct-Benoist. Blois: Marchand
- PAROISSE BLOIS-CENTRE. Église Saint-Nicolas. Blois
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- RIBADENEYRA Pedro de (1857). Les vies des saints et fêtes de toute l'année, volum 1. París: L. Vivès
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- VINET, Maurice (1960). Le Royal monastère bénédictin de Saint-Laumer de Blois. La Roche-sur-Yon: Imp. centrale de l'Ouest
L'antiga abadia de Saint-Laumer de Blois, actual església de Saint-Nicolas, està situada al centre de la ciutat de Blois, prop del Loira