Aquesta abadia cistercenca fou fundada probablement el 1136 i posada sota la tutela de Claravall (Aube), en aquell moment era coneguda amb el nom de Domus Dei. Es va beneficiar del suport, entre altres, dels senyors de Charenton. Durant els segles XII i XIII va anar conformant els seus dominis, eminentment agrícoles. No es fins el 1276 que es comença a esmentar aquesta casa amb el nom de Noirlac (Nigro Lacu). Tot i que els efectes directes de la guerra dels Cent Anys no van ser especialment greus (malgrat la seva ocupació militar) a la segona meitat del segle XIV la seva situació econòmica es va veure molt afectada per aquell conflicte. El 1510 la casa va començar a estar governada per abats comendataris, això i les destruccions degudes a les guerres de Religió (1562), van afectar profundament el seu funcionament.

Abadia de Noirlac
Capçalera de l'església

Abadia de Noirlac
Nau de l'església

Al segle XVII va gaudir d’una revifalla i en aquella època es van emprendre obres de millora de les dependències monàstiques, obres que van continuar i completar més endavant, especialment durant la primera meitat del segle XVIII. La comunitat monàstica fou dissolta el 1790 arran de la Revolució i el monestir venut. No es va destruir, el 1822 va canviar de propietari i es va convertir en fàbrica de porcellana. Tot plegat va significar modificacions en les estructures de les dependències monàstiques per adaptar-les al nou ús. Aquesta activitat es va mantenir fins el 1886, quan el lloc ja feia anys que estava protegit. Després va passar a tenir diferents funcions assistencials, fins i tot la d’acollir refugiats de la Guerra Civil espanyola.

Abadia de Noirlac