Monestir fundat en el lloc on la tradició situa l’ermitatge on es va retirar sant Eusici (465-542), un personatge nascut a la Dordonya que a causa de les dificultats econòmiques que patia es va desplaçar a aquesta regió on va professar en el suposat monestir de Patriciacum, que més endavant va deixar per retirar-se com a solitari. Segons Gregori de Tours, en aquest lloc va adquirir fama de taumaturg, i fou visitat per Khildebert I (511-558)Khildebert I
(c496-558)

Rei franc de la dinastia merovíngia (511-558). En el marc de les relacions amb el monacat cal destacar la seva participació en la fundació de Saint-Germain-des-Prés, a París


Khildebert I
La Biographie et prosopographie
des roys de France
Bibliothèque nationale de France el 531, abans d’una expedició contra els visigots a Hispània i li va oferir una important suma de diners, que l’eremita va refusar, el rei va donar l’or als pobres i va prometre que, si tornava sa i estalvi de la batalla, faria aixecar una basílica, cosa que es va complir. Eusici va aplegar al seu voltant una comunitat monàstica, que seria coneguda com Cella Sancti Eusitii, d’aquí el nom actual de Selles. Altres fonts indiquen que el monestir fou fundat després de la mort d’Eusici per un seguidor seu, sant Wulsin, qui també hauria aixecat la basílica.

L'abadia de Selles
Dibuix atribuït a Louis Boudan (1707)
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Selles
Absis amb relleus historiats

Sigui com sigui es va aixecar una rica basílica que va perdurar fins el segle IX, quan fou destruïda pels normands en un atac el 853 i en altres incursions posteriors. El lloc va quedar en ruïna fins que es va restaurar al voltant del 1020. Després d’un intent d’unir-se a la poderosa abadia de Marmoutier (Tours), el 1145 l’arquebisbe de Bourges hi va imposar una comunitat de canonges agustinians i seria en aquesta època que s’aixecaria l’església actual, tot i que es va refer a finals del segle XIII a causa de la destrucció causada per un incendi. Després encara patiria més incidències, com ara el saqueig per part dels hugonots el 1563. A l’època de les reformes, es va gestionar la seva adhesió a la Congregació de Saint-Víctor però finalment es va incorporar a la congregació cistercenca de Feuillant (1612), aprovada pel papa Pau V. Va subsistir fins la Revolució. Es conserva l’església de tres naus, en part romànica, restaurada a final del segle XIX, que encara conté alguns elements de la basílica merovíngia de Khildebert.

Abadia de Selles
Relleu amb escenes de la vida de sant Eusici