La
narració històrica dels primers temps del monestir i especialment
dels tres personatges esmentats fou escrita per un autor desconegut
del primer quart del segle VI, segurament monjo del monestir que
hauria conegut els fets de primera mà o, en el seu cas a través de
testimonis directes, la Vita Patrum Jurensium (Vida dels
Pares del Jura). El 515 Condat va participar, al costat d’altres
monestirs, en la fundació de Saint-Maurice d'Agaune (Valais, Suïssa)
promoguda per Segimon de Borgonya amb l’enviament de “cent monjos”
de la seva comunitat. A la primera meitat del segle VI també va
fundar els monestirs de Grandvaux i
Bonlieu (Jura) aquesta darrera
casa es convertiria més endavant en una cartoixa. El conjunt
d’establiments monàstics aixecats des de Condat eren seguidors dels
mateixos costums o regla, formant una mena de congregació. |

Sant Lupicí
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude
(1954) |

Sant Eugend i els seus deixebles
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude
(1954) |
|
També
al segle VI va començar a desenvolupar-se una població a l’entorn
del monestir i a començament del segle VII s’aixecava l’església de
Saint-Étienne amb funcions de parròquia.
La nòmina de sants abats segueix encara després d’Eugend, un dels
que va deixar més empremta fou sant Claudi (607-699) ingressat en el
monestir, el 639 en va ser abat. Durant el seu mandat va enriquir
l’església del monestir i va obtenir de Clodoveu II la confirmació
dels seus béns. En aquella època Condat va esdevenir un centre ric i
poderós. En una època indeterminada, potser al segle IX, el monestir
va adoptar plenament la
Regla de Sant Benet. En temps de l’abat
Gauceran es va reconstruir l’església monacal, obra que es va acabar
entre el 1030 i 1040, també es va aixecar una nova església
parroquial de Saint-Romain, aquesta dedicada a sant Romà de Cesarea,
en substitució de l’anterior dedicada a sant Esteve. |

Abadia de Saint-Claude
Arqueta de sant Eugend |

Abadia de Saint-Claude
Retaule de sant Pere, ofert per l'abat Pierre de la Baume el 1533 |
|
Al
segle XII la casa passava per una època de penúries, però el
descobriment del sepulcre de sant Claudi li va donar un nou impuls
expandint la devoció a la seva figura gràcies a la multiplicació de
miracles en els que hauria intervingut. Malgrat tot no es va poder
evitar l’estancament de la casa que perdia influència a més de patir
els efectes de les grans companyies que assolaven el territori, tot
i això al segle XV encara mantenia una trentena de priorats sota la
seva tutela directa, a la mateixa regió del Jura i també en altres
diòcesis. A partir de 1592 la casa va adoptar el règim comendatari,
durant la primer meitat del segle XVII en ple relaxament dels
costums, es va estendre la voluntat de la comunitat d’aconseguir la
secularització per poder continuar mantenint els privilegis. Les
disputes entre els partidaris de la reforma de la cas per continuar
la seva activitat monàstica i els de la secularització es va
allargar temporalment. El 1724 es va proposar de transformar el
monestir en seu episcopal en lloc de col·legiata secular el que va
suscitar l’oposició del bisbe de Lió, finalment el 1742 es
formalitzava la instauració d’un nou bisbat en detriment de
territoris de les diòcesis de Lió i Besançon, el que significava la
fi de l’antic monestir i el pas dels seus béns a la nova diòcesi,
que encara es manté tot i una curta supressió temporal a començament
del segle XIX. |

Abadia de Saint-Claude
Arqueta de sant Claudi |
Sant Claudi de Besançon
Claudi
va néixer a Bracon (Jura) en el si d’una família
noble, va rebre un educació acurada i a l’edat de
vint anys es va fer a canonge regular a Besançon
fins que el 639 es va retirar com a monjo al
monestir de Saint-Oyend d’on va esdevenir abat
(644). Durant el seu mandat va enriquir l’església
del monestir i va obtenir de Clodoveu II la
confirmació dels seus béns. Entre el 685 i 693 fou
també bisbe de Besançon. Va morir al monestir l’any
699. |

Sant Claudi
Miniatura del Breviari de Neufchâtel (sXV)
Biblioteca Municipal de Besançon
Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (BVMM) |
|
|
|

Abadia de Saint-Claude
El cor, gravat publicat a Voyages pittoresques
et romantiques dans l'ancienne France (1825)
Bibliothèque nationale de France |

Abadia de Saint-Claude
Planta del monestir publicada a Histoire de l'abbaye et de la terre de
Saint-Claude. Vol. 1 (1890) |

Escut de l'abadia de Saint-Claude
Segons l'Armorial général de France (s XVIII) |
|

Abadia de Saint-Claude
Imatge de la Mare de Déu (s XIV) |

Abadia de Saint-Claude
Galeria medieval |

Abadia de Saint-Claude
Galeria medieval |
|

Abadia de Saint-Claude
Finestral medieval |

Abadia de Saint-Claude |

Abadia de Saint-Claude
Reconstrucció del monestir medieval |
|

Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718) |

Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718) |

Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718) |
|