|
|
|
El monestir té una llarga trajectòria històrica que arrenca
amb l’arribada a aquest lloc de sant Romà amb la
voluntat de retirar-se per practicar l’eremitisme. Romà
es va establir a Condalisco (Condat) a la confluència
dels rius Bienne i Tacon, lloc on més endavant se li va
afegir el seu germà Lupicí que havia enviudat. La seva
fama es va escampar arreu i s’hi van afegir altres
deixebles i seguidors atrets per la seva santedat i els
miracles. Aviat es va formar una colònia d’eremites o laura integrada per ermitatges independents, sense
formar estrictament un cenobi on es visqués en
comunitat. Ja estava en funcionament l’any 445.
L’important desenvolupament de l’assentament de
Condalisco va propiciar que des d’aquí es fundessin
altres monestirs, com ara el de Lauconne (després
Saint-Lupicin, Jura) el de Romainmôtier (Vaud, Suïssa) o
el de La Baume (després Saint-Romain-de-Roche, Jura) al
front del qual es va posar Iola, germana de Romà i
Lupicí. |
|
|
|
Els sants Romà i Lupicí,
eremites
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude
(1954) |
|
Sant Romà de Condat
Romà
va néixer a finals del segle IV en la regió de Bugey
(departament d’Ain) era germà de
sant Lupicí. De
família acomodada fou educat a l’escola del
monestir
d’Ainay (a la ciutat de Lió) sota la direcció del
seu abat, sant Sabí i on va ingressar com a monjo
fins que a l’edat de 35 anys, aproximadament, va
deixar el monestir per retirar-se com a solitari i
finalment es va establir a la zona poc poblada de
Condalisco (Condat) on ara hi ha la ciutat de
Saint-Claude (Jura). En aquest lloc se li va unir el
seu germà Lupicí i més endavant altres deixebles
formant el monestir de Condalisco, d’altra banda la
seva germana Iola es va posar al front del
monestir
femení de La Baume (Saint-Roman-de-Roche). L’any
444 el bisbe sant Hilari d'Arle (401-449) el va
ordenar sacerdot. A partir d’aquest primer
establiment en van anar sorgint d’altres, arribant a
formar una congregació. Romà, un dels anomenats
pares del Jura, va morir el 463 i fou
enterrat a Saint-Roman-de-Roche. |
Sant Romà, el fundador del
monestir de Condat
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude
(1954) |
|
|
|
|
|
L’any
463, a la mort de Romà, el seu germà Lupicí va prendre la direcció
del monestir fins el 480, quan morí fou enterrat a Lauconne,
monestir que acabaria prenent el seu nom. El tercer dels pares
del Jura fou
sant Eugend (Oyend), personatge nascut cap el 450 i
format al costat de Romà i Lupicí que va esdevenir el quart abat de
la casa. Després de patir un incendi, Eugend va impulsar la
renovació de l'establiment aixecant un monestir ja de tipus
cenobític organitzant-lo amb les dependències habituals, va bastir
una església dedicada als apòstols Pere, Pau i Andreu. Eugend és
conegut pels seus miracles, va morir el 510 i el seu lloc
d’enterrament va continuar produint fets sobrenaturals, per això es
va aixecar una església en aquell indret que es dedicaria al sant, i
ben aviat el propi monestir prendria la seva advocació: Saint-Oyend. |
Abadia de
Saint-Claude
Absis de l'església monàstica, ara catedral |
|
|
|
|
|
La
narració històrica dels primers temps del monestir i especialment
dels tres personatges esmentats fou escrita per un autor desconegut
del primer quart del segle VI, segurament monjo del monestir que
hauria conegut els fets de primera mà o, en el seu cas a través de
testimonis directes, la Vita Patrum Jurensium (Vida dels
Pares del Jura). El 515 Condat va participar, al costat d’altres
monestirs, en la fundació de Saint-Maurice d'Agaune (Valais, Suïssa)
promoguda per Segimon de Borgonya amb l’enviament de “cent monjos”
de la seva comunitat. A la primera meitat del segle VI també va
fundar els monestirs de Grandvaux i
Bonlieu (Jura) aquesta darrera
casa es convertiria més endavant en una cartoixa. El conjunt
d’establiments monàstics aixecats des de Condat eren seguidors dels
mateixos costums o regla, formant una mena de congregació. |
Sant Lupicí
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude
(1954) |
Sant Eugend i els seus deixebles
Il·lustració publicada a Histoire de l'abbaye de Saint-Claude
(1954) |
|
|
|
També
al segle VI va començar a desenvolupar-se una població a l’entorn
del monestir i a començament del segle VII s’aixecava l’església de
Saint-Étienne amb funcions de parròquia.
La nòmina de sants abats segueix encara després d’Eugend, un dels
que va deixar més empremta fou sant Claudi (607-699) ingressat en el
monestir, el 639 en va ser abat. Durant el seu mandat va enriquir
l’església del monestir i va obtenir de Clodoveu II la confirmació
dels seus béns. En aquella època Condat va esdevenir un centre ric i
poderós. En una època indeterminada, potser al segle IX, el monestir
va adoptar plenament la
Regla de Sant Benet. En temps de l’abat
Gauceran es va reconstruir l’església monacal, obra que es va acabar
entre el 1030 i 1040, també es va aixecar una nova església
parroquial de Saint-Romain, aquesta dedicada a sant Romà de Cesarea,
en substitució de l’anterior dedicada a sant Esteve. |
Abadia de Saint-Claude
Arqueta de sant Eugend |
Abadia de Saint-Claude
Retaule de sant Pere, ofert per l'abat Pierre de la Baume el 1533 |
|
|
|
Al
segle XII la casa passava per una època de penúries, però el
descobriment del sepulcre de sant Claudi li va donar un nou impuls
expandint la devoció a la seva figura gràcies a la multiplicació de
miracles en els que hauria intervingut. Malgrat tot no es va poder
evitar l’estancament de la casa que perdia influència a més de patir
els efectes de les grans companyies que assolaven el territori, tot
i això al segle XV encara mantenia una trentena de priorats sota la
seva tutela directa, a la mateixa regió del Jura i també en altres
diòcesis. A partir de 1592 la casa va adoptar el règim comendatari,
durant la primer meitat del segle XVII en ple relaxament dels
costums, es va estendre la voluntat de la comunitat d’aconseguir la
secularització per poder continuar mantenint els privilegis. Les
disputes entre els partidaris de la reforma de la cas per continuar
la seva activitat monàstica i els de la secularització es va
allargar temporalment. El 1724 es va proposar de transformar el
monestir en seu episcopal en lloc de col·legiata secular el que va
suscitar l’oposició del bisbe de Lió, finalment el 1742 es
formalitzava la instauració d’un nou bisbat en detriment de
territoris de les diòcesis de Lió i Besançon, el que significava la
fi de l’antic monestir i el pas dels seus béns a la nova diòcesi,
que encara es manté tot i una curta supressió temporal a començament
del segle XIX. |
Abadia de Saint-Claude
Arqueta de sant Claudi |
|
Sant Claudi de Besançon
Claudi
va néixer a Bracon (Jura) en el si d’una família
noble, va rebre un educació acurada i a l’edat de
vint anys es va fer a canonge regular a Besançon
fins que el 639 es va retirar com a monjo al
monestir de Saint-Oyend d’on va esdevenir abat
(644). Durant el seu mandat va enriquir l’església
del monestir i va obtenir de Clodoveu II la
confirmació dels seus béns. Entre el 685 i 693 fou
també bisbe de Besançon. Va morir al monestir l’any
699. |
Sant Claudi
Miniatura del Breviari de Neufchâtel (sXV)
Biblioteca Municipal de Besançon
Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (BVMM) |
|
|
|
|
|
Abadia de Saint-Claude
El cor, gravat publicat a Voyages pittoresques
et romantiques dans l'ancienne France (1825)
Bibliothèque nationale de France |
Abadia de Saint-Claude
Planta del monestir publicada a Histoire de l'abbaye et de la terre de
Saint-Claude. Vol. 1 (1890) |
Escut de l'abadia de Saint-Claude
Segons l'Armorial général de France (s XVIII) |
|
|
|
Abadia de Saint-Claude
Imatge de la Mare de Déu (s XIV) |
Abadia de Saint-Claude
Galeria medieval |
Abadia de Saint-Claude
Galeria medieval |
|
|
|
Abadia de Saint-Claude
Finestral medieval |
Abadia de Saint-Claude |
Abadia de Saint-Claude
Reconstrucció del monestir medieval |
|
|
|
Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718) |
Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718) |
Abadia de Saint-Claude
Monjo del monestir, abans de la secularització
Il·lustració de l'Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires (1718) |
|
|
Bibliografia:
- AUBERSON, Laurent (1997). Itinéraires monàstiques jurassiens.
Lons-le-Saunier: Centre Jurassien du Patrimoine
- BENOÎT, D P (1890-1892). Histoire de l'abbaye et de la terre de
Saint-Claude. Monteuil-sur-Mer: Notre-Dame des Prés
- BULLY, Sébastien (2009). Archéologie des monastères du premier
millénaire dans le Centre-Est de la France. Conditions
d’implantation et de diffusion, topographie historique et
organisation. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid:
Biblioteca de Autores Cristianos
- FERROUL-MONTGAILLARD, Abbé (1854-1855). Histoire de l'abbaye de
Saint-Claude depuis sa fondation jusqu’a son érection en évêché.
Lons-le-Saunier: Gauthier |
- FIOCCHI, Laurent i altres (2011). La cathédrale de Saint-Claude
(Jura), ancienne abbatiale des saints Pierre, Paul et André.
Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints
de l’Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 3 i 6. París: Bloud et
Barral
- HÉLYOT, Pierre (1718). Histoire des ordres monastiques,
religieux et militaires. Vol 5. París: Coignard
- MARTINE, François (1968). Vie des Pères du Jura. París: Du
Cerf
- RICHARD, François, i altres (2016). Itinéraires monastiques des
Pères du Jura. Sur les pas de Romain, Lupicin et Oyend.
Bourg-en-Bresse. Société Nouvelle Gorini
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in
Provincias Ecclesiaticas Distributa. Vol. IV. París: Typographia
Regia |
|
|
|
Situació:
Saint-Claude és al nord-oest de la ciutat suïssa
de Ginebra |
 |
|
|
