L’abadia de Porrois (Yvelines, al sud-oest de París) fou fundada el 1204 gràcies a la iniciativa de Mathilde de Garlande, seguint el desig del seu marit que havia mort lluitant a la croada. Amb l’ajuda del bisbe, va fer els passos pertinents per establir una comunitat de monges en un monestir dedicat a la Mare de Déu. Una butlla del papa Innocenci III de l’any 1209 esmenta que la casa pertanyia al Cister, des del 1225 el monestir figura en la documentació cistercenca i hom la va vincular a la propera abadia masculina de Vaux-de-Cernay (Yvelines). L’església fou consagrada el 1230. Poc a poc el nom de Porrois es va transformar en el de Port-Royal, amb el que és conegut posteriorment. Al segle XVI la casa estava en decadència, situació que es va agreujar amb les guerres de Religió.

L'abadia de Port-Royal des Champs
Gravat de Nicolas Bocquet (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France

L'abadia de Port-Royal des Champs
Gravat de Louise-Madeleine Cochin (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Al segle XVII la història de l’abadia de Port-Royal dóna un tomb a partir del qual és molt coneguda. El 1599 entra a la comunitat Jacqueline Arnauld, amb set anys d’edat. Poc després, el 1602, pren el càrrec d’abadessa amb el nom d’Angélique. Gràcies a la bona situació econòmica i influència de la seva família, l’abadia sota el seu mandat es recuperà econòmicament alhora que la religiositat d’Angélique va impulsar una profunda reforma de la casa: el 1609 refusa rebre la seva família i aplica una observança molt estricta a la comunitat. En la dècada de 1620, Angélique té contactes amb sant Francesc de Sales i, sobretot amb Jean Duvergier de Hauranne (més conegut com Saint-Cyran, pel nom del lloc d’on era abat) del que va rebre molta influència. El 1624 la família Arnauld facilitava una casa a la ciutat de París, lloc on es va traslladar la comunitat, passant a dependre del poder episcopal en detriment del cistercenc.
 

Retrat d'Angélique Arnauld (1591-1661), abadessa de Port-Royal
Philippe de Champaigne (1602-1674)
Museu del Louvre
© Fotografia RMN / R-G Ojéda

Claustre de Port-Royal des Champs
Gravat de Louise-Madeleine Cochin (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Després del trasllat, Port-Royal des Champs va quedar només a càrrec d’un clergue i allotjà els seguidors de Saint-Cyran, el confessor de la comunitat religiosa, que eren coneguts amb el sobrenom de solitaris de Port-Royal, persones instruïdes, seglars, amants de l’estudi i la vida ascètica. El 1639 una part de la comunitat de Port-Royal de París va retornar al primitiu establiment, el que va obligar a desplaçar els solitaris a un altre indret. Tot plegat va fer que l’abadia de Port-Royal des Champs es convertís en un focus de jansenisme que va portar a la intervenció de les autoritats eclesiàstiques per redreçar la situació. El 1669 es van separar les dues comunitats de París i dels Champs: mentre la primera era més propera a la ortodòxia oficial, la segona mantenia les seves posicions jansenistes. Sovintejaren els enfrontaments fins que el 1709 hom va determinar la supressió de Port-Royal des Champs i l’any següent el seu enderroc, que es va fer en poc temps, deixant el lloc arranat.

La sala capitular de Port-Royal des Champs
Gravat (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France