Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon
< anterior Inici França Occitània Gard

següent >

castellano
cercador contacte

Gard

L’abadia de Saint-André s’aixeca sobre el mont Andaon, un lloc privilegiat a la riba del Roine, a Villeneuve-lès-Avignon (Gard) i al davant d’Avinyó. La tradició li atorga un origen molt antic i el relaciona amb la figura de Casària una dona que va practicar l’eremitisme en aquest lloc i que va morir el 586, segons un epitafi conservat aquí fins la Revolució. Casària seria venerada més endavant en aquest monestir, cal pensar que fou en una data avançada que els monjos de Saint-André van promoure la seva devoció. Tot i això, no és fins el 982 que hom troba documentat el monestir.

Saint-André
Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon


Benedictins



Saint-Maur
 

Saint-André
Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon
Detall d'una pintura de William Marlow
Museu Pierre-de-Luxembourg, Villeneuve-lès-Avignon
Imatge de Wikimedia

Saint-André
Muralles del fort de Saint-André


L’abadia hauria estat fundada cap el 980 i poc a poc va esdevenir un important centre religiós, el 999 el papa Gregori V li va confirmar la possessió de tres esglésies situades al mont Andaon i dedicades a sant Andreu, sant Miquel i sant Martí. Entre el 1063 i 1087 la casa va estar dirigida per l’abat Ponç, que després seria venerat com a sant. L’època de prosperitat es va allargar en el temps i durant els segles XIII i XIV a arribar al seu màxim. D’aquesta casa hi depenien diversos priorats, entre els quals el de Notre-Dame de Salagon (Alps de l'Alta Provença), el priorat de Valbonne (Alps Marítims), o la canònica de Saint Paul de Mausole (Boques del Roine).

Saint-André
Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon


Saint-André
Detall d'un dibuix de 1881
Bibliothèque nationale de France

Saint-André
Muralles del fort de Saint-André


A mitjan del segle XIV es va fortificar el lloc i el monestir va quedar dins del recinte emmurallat. Durant el segle XVI va començar la seva decadència de la que no es refaria fins la seva afiliació a la congregació de Saint-Maur, feta efectiva el 1637. Sota el règim maurista el monestir fou restaurat i es van aixecar noves dependències. La seva existència va acabar amb la Revolució (1792) data en que la comunitat es va dispersar. Després de la seva utilització com hospital militar, va passar a mans particulars i es van perdre bona part de les seves estructures.

Monasticon Gallicanum
Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-André
Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon
Fotografia d'Alessandro, a Flickr


En època medieval el monestir disposava de dues esglésies, la de Saint-Martin que seria utilitzada per la comunitat i que tenia adossat al costat sud el claustre amb les seves dependències. Al nord, en un indret més elevat i separada de la primera pel cementiri, es trobava l’església de Saint-André. Més apartada i en el lloc més elevat del mont Andaon es troba la capella de Saint-Michel, que cap el segle XVIII canviaria la seva advocació per la de Sainte-Casarie a causa de la seva proximitat amb el lloc on Casària hauria viscut i fou enterrada.

Saint-André
Planta de Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon (1769)
Imatge de Wikimedia

Saint-André
Portal d'època maurista
Fotografia de Jacqueline Poggi, a Flickr


Bibliografia
- BACOU, Roseline (1963). L’abbaye Saint-André à Villeneuve-lès-Avignon. Congrès Archéologique de France. CXXI Session. París: Société Française d’Archéologie
- BARROUL, Guy i altres (2001). L’abbaye Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon: histoire, archéologie, rayonnement. Les cahiers de Salagon, 4. Mane: Les Alpes de Lumière.
 

Situació:

A Vilanova d'Avinyó (Villeneuve-lès-Avignon), a ponent d'Avinyó

Baldiri B. - Novembre de 2014