|
A mitjan del segle XIV es va fortificar el lloc i el monestir va
quedar dins del recinte emmurallat. Durant el segle XVI va començar
la seva decadència de la que no es refaria fins la seva afiliació a
la congregació de Saint-Maur, feta efectiva el 1637. Sota el règim
maurista el monestir fou restaurat i es van aixecar noves
dependències. La seva existència va acabar amb la Revolució (1792)
data en que la comunitat es va dispersar. Després de la seva
utilització com hospital militar, va passar a mans particulars i es
van perdre bona part de les seves estructures. |
Saint-André
de Villeneuve-lès-Avignon
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France |
Saint-André
de Villeneuve-lès-Avignon
Fotografia d'Alessandro, a Flickr |
|
En època medieval el monestir disposava de dues esglésies, la de
Saint-Martin que seria utilitzada per la comunitat i que tenia
adossat al costat sud el claustre amb les seves dependències. Al
nord, en un indret més elevat i separada de la primera pel
cementiri, es trobava l’església de Saint-André. Més apartada i en
el lloc més elevat del mont Andaon es troba la capella de
Saint-Michel, que cap el segle XVIII canviaria la seva advocació per
la de Sainte-Casarie a causa de la seva proximitat amb el lloc on
Casària hauria viscut i fou enterrada. |
Planta de Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon (1769)
Imatge de Wikimedia |
Portal d'època maurista
Fotografia de Jacqueline Poggi, a Flickr |
