Priorat de Sant Martin de Londras
Prieuré de Saint-Martin-de-Londres / Sancti Martini de Lundras
(Sant Martin de Londras / Saint-Martin-de-Londres, Erau)
L’antiga església de Sant Martin de Londras fou donada a l’abadia de Gel·lona (Sant Guilhem del Desert) per Ademar Guilhem de Montarnaud, el 1088, amb la condició que el seu fill fos admès en aquell monestir. Es veu que els Montarnaud havien usurpat la propietat de Sant Martin i amb aquesta disposició van deixar les coses altre cop al seu lloc.
Cap al 1090, el bisbe de Magalona, d'on depenia el monestir de Sant Guilhem del Desert, va autoritzar la fundació d'un priorat en aquesta església. El 1107 hi ha constància d'una donació de béns al priorat, d'altra banda, el 1122, el papa Calixt II esmentava Sant Martin de Londras en una confirmació de béns a favor de Gel·lona. Gràcies a la prosperitat de la casa mare, es va poder refer l'església de Sant Martin. El 1162 es van produir diferències entre el priorat i els senyors de Montarnaud, el que indica que el pacte de l'any 1088 no va tancar del tot l'enfrontament. Finalment, cap al 1250, l'abadia de Gel·lona va adquirir la senyoria, posant fi als litigis.
Gràcies a les defenses que s'havien aixecat, el priorat va poder resistir, pràcticament sense mals majors, els efectes de les guerres de Religió (segle XVI). Aquests fets bèl·lics sí que van afectar l'abadia mare i aquesta es va veure obligada a vendre el priorat de Sant Martin, que va continuar existint, però sota el control dels nous propietaris, els Roquefeuil. Gel·lona va poder recuperar la direcció del priorat el 1689. Després de la Revolució, durant el segle XIX, i ja sense comunitat, es van anar fent importants obres que van modificar la fisonomia del monument. Més endavant es va restaurar.
Làpida sepulcral encastada a la porta
Portal del recinte murallat
Planta del priorat
Il·lustració d'Histoire de Saint-Martin-de-Londres (1909)
Gravat publicat per Louis Haghe (s. XIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
- BOUGETTE, Émile (1909). Histoire de Saint-Martin-de-Londres (Hérault). Montpellier: Serre et Roumégous
- NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 1. París: Morel
- ROUQUETTE, Julien (1909). L’église de Saint-Martin de Londres. Revue historique du diocèse de Montpellier. Montpeller: Valat
- VALLERY-RADOT, Jean (1951). Saint-Martin-de-Londres. Congrès Archéologique de France. 108. Montpeller. París: Société Française d’Archéologie
Sant Martin de Londras està situat al nord-oest de Montpeller