|
Esplendor
El cenobi va créixer en popularitat i es va poder independitzar
d’Aniana gràcies a les seves riqueses i rendes. El primer abat
conegut, Juliofred, figura en una donació del 925. Mentre, la
devoció de sant Guillem seguia augmentant. Les abadies d’Aniana i
Gel·lona col·laboraren en les despeses de la construcció del Pont
del Diable, que creua l’Erau. A causa d’un incendi que va destruir
l’arxiu de l’abadia, Aniana pretengué recuperar el seu poder sobre
Gel·lona i s’esdevenen una sèrie de plets, que acaben el 1090, amb
un reconeixement de la independència per part del papa Urbà II.
El 1138 les relíquies de Sant Guillem foren traslladades de la
cripta a la capella major, on es conservaren en un sarcòfag de
marbre. La vitalitat del monestir continuà augmentant, com també les
seves riqueses i popularitat. |
Nau lateral |
Trassepte |
|
|
|
Decadència
A
partir del 1465 va començar el govern d’abats comendataris,
majoritàriament bisbes residents a Lodeva que es van aprofitar de la
situació, donat que fins aquell moment l’abadia gaudia de més
prestigi que el propi bisbat, així com una independència efectiva.
El resultat d’això fou que es va descuidar tant la vida religiosa
com l’atenció dels edificis. El 1569 el lloc fou saquejat pels
hugonots, i es va malmetre bona part del mobiliari. Com a resultat
d’això la comunitat es va veure obligada a vendre els objectes
d’argent i reliquiaris per a fer front a les despeses de defensa.
També es van desprendre del priorat de Sant
Michel de Londras. Però aquella situació no va acabar aquí, el
1624 consta que els edificis, claustre inclòs, eren més o menys
arruïnats, excepte l’església.
En 1644 s’intentà revitalitzar el centre religiós amb l’arribada de
nous monjos de la congregació de Sant Maur, que al segle XVIII
aixecaren unes noves dependències. Van aconseguir mantenir el cenobi
viu fins la Revolució Francesa, quan les propietats foren venudes i
el darrer abat i bisbe de Lodeva va suprimir formalment l’abadia, el
1783. |
Sant Benet de Núrsia i
sant Benet d'Aniana |
Cripta |
|
|
|
Els edificis
Com
és habitual en aquesta mena d’edificacions, les construccions es van
anar fent en el decurs de la història de l’abadia. No hi ha cap
resta aparent de les primeres construccions de l’època fundacional,
de començament del segle IX. Els vestigis més antics es troben a la
cripta redescoberta el 1962 sota el presbiteri. Aquestes restes
segurament pertanyen a una segona construcció del segle X,
preromànica. |
Claustre |
Restes de decoració mural al claustre |
|
|
|
Aquell edifici es devia malmetre a causa d’un incendi i fou llavors
que va començar la construcció d’un tercer edifici, bàsicament
l’actual. Destaca particularment el gran absis central d’una amplada
tal que ocupa interiorment l’espai de les tres naus. Aquest absis,
amb contraforts exteriors, es va fer després de les naus per
substituir l’anterior, preromànic. Les naus laterals, molt estretes,
acaben en unes absidioles que es situaven als costat del primer
absis central. Ara hi ha dos absis laterals, que s’obren al creuer.
Totes aquestes construccions cal situar-les, en diferents fases, en
el segle XI. |
El claustre
El
claustre
tenia dues plantes, la inferior del segle XI i la superior del XII.
En aquella època es va aixecar aquest pis per separar els monjos
dels devots que acudien en massa a l’abadia. Des del pis superior
els monjos podien accedir a l’església, on disposaven d’unes
tribunes reservades, mentre que la part baixa era accessible pels
fidels. La segona planta del claustre s’ha perdut totalment. Es
conserva parcialment reconstruït a The Cloisters, de Nova York. La
façana principal està presidida per una poderosa torre campanar, a
la part baixa de la qual s’obre el portal de mig punt que comunica
amb el nàrtex, un afegit utilitzat per acollir els pelegrins, amb
una primitiva volta ogival.
Al transsepte s’hi van afegir al segle XV unes tribunes per poder
aïllar la comunitat dels visitants. L’altar major és del segle
XVIII. |
Claustre |
|
|
|
Altar de Sant Guilhem
Es
tracta d’una bella obra de marbre, del segle XII. Frontalment
representa a l’esquerra un Crist en Majestat entre els Evangelistes
i a la dreta una Crucifixió, envoltats d’una exquisida decoració
vegetal. |
Altar de Sant Guilhem |
Altar de Sant Guilhem |
|
|
|
Claustre,
ara a The Cloisters
Imatge de "Bob Morton" a Flickr |
L'absis central |
Claustre |
|
|
|
Sacramentari de Gel·lona (790?)
Procedent d'aquesta abadia
Bibliothèque nationale de France, París |
Sacramentari de Gel·lona (790?)
Procedent d'aquesta abadia
Bibliothèque nationale de France, París |
Sacramentari de Gel·lona (790?)
Procedent d'aquesta abadia
Bibliothèque nationale de France, París |
|
|
