Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Sant Guilhem del Desert / Abadia de Gel·lona
Abbaye de Saint-Guilhem-le-Désert / Abbaye de Gellone
< anterior Inici França Occitània Erau

següent >

castellano
cercador contacte facebook

Erau

Fundació

L’origen de l’abadia de Sant Guilhem del Desert està vinculat a dos personatges: Benet d’Aniana (750?-821) i Guillem I de Tolosa (768-812). Benet va deixar la carrera militar i el servei a la cort de Carlemany el 774 i es va fer monjo. El 777 es va retirar a Aniana (Anhana), on el 782 hi fundà el monestir de Sant Salvador d’Aniana.

El comte Guillem I de Tolosa, seguint els consells de Benet, va fundar en el 804 dues cel·les monàstiques lligades a Sant Salvador, una a Goudargues (Gard) i la segona a Gel·lona. El 806, Guillem va seguir l’exemple del seu amic Benet i també va deixar el servei a la cort. Es va retirar a la cel·la de Gel·lona, on va morir el 812
.

Sant Guilhem del Desert
Sant Guilhem del Desert


Benedictins



Saint-Maur
 

Sant Guilhem del Desert
Torre campanar a l'entrada

Sant Guilhem del Desert
Porta principal


Hom va considerar Guillem com a sant i a partir d’aquí es van teixir un seguit de llegendes al seu voltant, que van tenir molta popularitat a l’època. També hi va influir el fet que aquí es conservava una preuada relíquia de la Veracreu que hom considera que va portar el mateix fundador, com a donació de Carlemany.
 

Sant Guilhem del Desert
L'orgue

Sant Guilhem del Desert
El creuer


Esplendor

El cenobi va créixer en popularitat i es va poder independitzar d’Aniana gràcies a les seves riqueses i rendes. El primer abat conegut, Juliofred, figura en una donació del 925. Mentre, la devoció de sant Guillem seguia augmentant. Les abadies d’Aniana i Gel·lona col·laboraren en les despeses de la construcció del Pont del Diable, que creua l’Erau. A causa d’un incendi que va destruir l’arxiu de l’abadia, Aniana pretengué recuperar el seu poder sobre Gel·lona i s’esdevenen una sèrie de plets, que acaben el 1090, amb un reconeixement de la independència per part del papa Urbà II.

El 1138 les relíquies de Sant Guillem foren traslladades de la cripta a la capella major, on es conservaren en un sarcòfag de marbre. La vitalitat del monestir continuà augmentant, com també les seves riqueses i popularitat.

Sant Guilhem del Desert
Nau lateral

Sant Guilhem del Desert
Trassepte


Decadència

A partir del 1465 va començar el govern d’abats comendataris, majoritàriament bisbes residents a Lodeva que es van aprofitar de la situació, donat que fins aquell moment l’abadia gaudia de més prestigi que el propi bisbat, així com una independència efectiva. El resultat d’això fou que es va descuidar tant la vida religiosa com l’atenció dels edificis. El 1569 el lloc fou saquejat pels hugonots, i es va malmetre bona part del mobiliari. Com a resultat d’això la comunitat es va veure obligada a vendre els objectes d’argent i reliquiaris per a fer front a les despeses de defensa. També es van desprendre del priorat de Sant Michel de Londras. Però aquella situació no va acabar aquí, el 1624 consta que els edificis, claustre inclòs, eren més o menys arruïnats, excepte l’església.

En 1644 s’intentà revitalitzar el centre religiós amb l’arribada de nous monjos de la congregació de Sant Maur, que al segle XVIII aixecaren unes noves dependències. Van aconseguir mantenir el cenobi viu fins la Revolució Francesa, quan les propietats foren venudes i el darrer abat i bisbe de Lodeva va suprimir formalment l’abadia, el 1783.

Sant Guilhem del Desert
Sant Benet de Núrsia i sant Benet d'Aniana

Sant Guilhem del Desert
Cripta


Els edificis

Com és habitual en aquesta mena d’edificacions, les construccions es van anar fent en el decurs de la història de l’abadia. No hi ha cap resta aparent de les primeres construccions de l’època fundacional, de començament del segle IX. Els vestigis més antics es troben a la cripta redescoberta el 1962 sota el presbiteri. Aquestes restes segurament pertanyen a una segona construcció del segle X, preromànica.

Sant Guilhem del Desert
Claustre

Sant Guilhem del Desert
Restes de decoració mural al claustre


Aquell edifici es devia malmetre a causa d’un incendi i fou llavors que va començar la construcció d’un tercer edifici, bàsicament l’actual. Destaca particularment el gran absis central d’una amplada tal que ocupa interiorment l’espai de les tres naus. Aquest absis, amb contraforts exteriors, es va fer després de les naus per substituir l’anterior, preromànic. Les naus laterals, molt estretes, acaben en unes absidioles que es situaven als costat del primer absis central. Ara hi ha dos absis laterals, que s’obren al creuer. Totes aquestes construccions cal situar-les, en diferents fases, en el segle XI.

El claustre

El claustre tenia dues plantes, la inferior del segle XI i la superior del XII. En aquella època es va aixecar aquest pis per separar els monjos dels devots que acudien en massa a l’abadia. Des del pis superior els monjos podien accedir a l’església, on disposaven d’unes tribunes reservades, mentre que la part baixa era accessible pels fidels. La segona planta del claustre s’ha perdut totalment. Es conserva parcialment reconstruït a The Cloisters, de Nova York. La façana principal està presidida per una poderosa torre campanar, a la part baixa de la qual s’obre el portal de mig punt que comunica amb el nàrtex, un afegit utilitzat per acollir els pelegrins, amb una primitiva volta ogival.

Al transsepte s’hi van afegir al segle XV unes tribunes per poder aïllar la  comunitat dels visitants. L’altar major és del segle XVIII.

Sant Guilhem del Desert
Claustre


Altar de Sant Guilhem

Es tracta d’una bella obra de marbre, del segle XII. Frontalment representa a l’esquerra un Crist en Majestat entre els Evangelistes i a la dreta una Crucifixió, envoltats d’una exquisida decoració vegetal.

Sant Guilhem del Desert
Altar de Sant Guilhem

Sant Guilhem del Desert
Altar de Sant Guilhem


Sant Guilhem del Desert
Claustre, ara a The Cloisters
Imatge de "Bob Morton" a Flickr

Sant Guilhem del Desert
L'absis central

Sant Guilhem del Desert
Claustre


Sant Guilhem del Desert
Sacramentari de Gel·lona (790?)
Procedent d'aquesta abadia
Bibliothèque nationale de France, París

Sant Guilhem del Desert
Sacramentari de Gel·lona (790?)
Procedent d'aquesta abadia
Bibliothèque nationale de France, París

Sant Guilhem del Desert
Sacramentari de Gel·lona (790?)
Procedent d'aquesta abadia
Bibliothèque nationale de France, París


Bibliografia:
- SAINT-JEAN, Robert (1975). Languedoc roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire
Enllaç:
- Sacramentari de Gel·lona (BNF, Paris)

Situació:

Sant Guilhem és a ponent de Montpeller

 

Baldiri B. - Novembre de 2009 / Actualitzat maig de 2014