Monestir de Notre-Dame de Val Paradis
Monastère Notre-Dame de Val Paradis / Sainte-Eulalie / Espagnac
(Espagnac-Sainte-Eulalie / Espanhac, Òlt)
Cap al 1211, un grup de dones encapçalat per Élisabeth, va demanar a l'abat Adémar de Notre-Dame de La Couronne poder constituir-se en una comunitat que hauria de seguir la regla de Sant Agustí, l'abat va accedir i els va assignar d'església d'Espanhac i les seves dependències, que havien pertangut a un priorat, dedicat a Sainte-Eulalie, fundat cap 1150, i que, almenys, des del 1155 pertanyia a l'abadia de Notre-Dame de La Couronne (Charente) i en aquell moment ja no tenia activitat.
L'any 1212 es va constituir la nova comunitat de canongesses i el 1256 el bisbe de Caors li donava el seu vistiplau. El 1284, el bisbe de Coïmbra, Aymeric Ebrard, originari d'aquestes terres, va protegir la comunitat i li va donar un terreny més ben situat on va aixecar un nou priorat on s'albergaven quaranta monges, en aquella època es va canviar el nom d'Espanhac pel de Notre-Dame de Val Paradis. Malgrat tot, en el segle XIV la casa estava en decadència i es van fer gestions per la seva reforma des de la casa mare de La Couronne. Quan va arribar la Revolució i fou suprimit, encara tenia vint-i-dues monges a la comunitat.
- AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- BLANCHET, Abbé (1888). Histoire de l’Abbaye Royale de N.-D. de la Couronne en Angumois. Bulletin de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. IX
- GARY, Abbé J. (1889). Rapport sur la maison d'Hébrard. Bulletin de la Société des études littéraires, scientifiques et artistiques du Lot, vol. 14
- JUILLET, Jacques (1977). Les monastères de Femmes en Haut-Quercy (XIIe - XIIIe siècles). Bulletin de la Société des études littéraires, scientifiques et artistiques du Lot
- LACOSTE, Guillaume (1884). Histoire générale de la province de Quercy. Caors: J. Girma
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Espanhac és a ponent de Fijac, en direcció Caors