Aquesta canònica fou fundada en el lloc tradicionalment considerat de retir habitual de sant Eloi, bisbe de Noyon, on cap el 635 hi va instaurar un oratori. Aquí va conèixer a Vindicià, quan ja s’hi havia establert una colònia eremítica. L’any 675 sant Vindicià va succeir a sant Aubert a la seu episcopal de Cambrai i va intervenir en l’assentament definitiu de l’abadia de Saint-Vaast d’Arràs. A la seva mort, a finals del segle VII, el seu cos for enterrat a la capella fundada per Eloi, on s’hi havien establert els eremites. Aquella comunitat es va anar assentant i la seva existència es va allargar gràcies a la presència de les relíquies de Vindicià, al voltant de les quals s’hi havien fet enterrar altres personalitats. Les invasions normandes van afectar aquella comunitat monàstica, el 881 el lloc fou atacat, arrasat i abandonat.

Ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi

Vista de Mont-Saint-Éloi, abans de la seva destrucció
Il·lustració de L'abbaye de Mont-Saint-Éloi (1859)

Cap el 927 hom va descobrir miraculosament la tomba de sant Vindicià i poc després es restaurava l’església i es disposaven les relíquies de manera apropiada per la seva veneració, aquella església es va dedicar al sant. Paral·lelament es va instaurar una col·legiata secular amb una comunitat de canonges que tenien cura del lloc. L’any 1006 la casa fou assaltada i saquejada, després el culte es va restaurar i la casa va continuar la seva existència malgrat la indisciplina que hi regnava. El 1068 el bisbe sant Libert de Cambrai hi va instaurar una canònica regular, seguidora de la Regla de Sant Agustí, alhora que va fer una aportació de béns per assegurar el seu manteniment. El 1075, el papa Gregori VII (1073-1085) va confirmar la fundació, mentre que Pasqual II (1099-1118) confirmava les quantioses donacions que havien beneficiat aquesta casa.

Ruïnes de l'abadia de Mont-Saint-Éloi