A l’alta edat mitjana a Compiègne hi havia una de les residències o palaus que disposava la monarquia merovíngia, casa que possiblement dataria de l’època de Clodoveu I (que regnà entre el 481 i 511). Gregori de Tours situa la mort de Clotari I (561) en aquest lloc. En els anys posteriors va ser escenari de molts actes en els que hi van intervenir els monarques merovingis i més endavant els carolingis. En època de Carles el Calb (840-877) s’havia convertit en el centre més important de la cort carolíngia i l’any 876 aquest monarca hi va fundar una capella dedicada a la Mare de Déu, que va posar a càrrec d’una comunitat de canonges que en tenien cura, esdevenint una abadia amb funcions de capella palatina. La comunitat era seguidora dels costums establerts a Aquisgrà l’any 816 i que s’estendrien per tot l’Imperi Carolingi.

Claustre de Saint-Corneille

Claustre de Saint-Corneille

La capella fou consagrada solemnement l’any 877. Paral·lelament a la fundació de la canònica, el rei Carles va aportar les relíquies dels sants Cebrià i Corneli a més d’un Sant sudari que en endavant foren venerats en aquest lloc, posteriorment l’advocació de sant Corneli va prendre més protagonisme i la casa seria coneguda com Saint-Corneille. El lloc va patir els efectes de les invasions dels víkings i fou destruït o incendiat en diverses ocasions a finals del segle IX i començament del X, Carles el Simple (893-922) es va encarregar de la seva reconstrucció. El 1148 el papa Eugeni III va sol·licitar la reforma del monestir per convertir-lo en una casa benedictina, cosa que es va fer amb la intervenció de l’abat Suger de Saint-Denis l’any 1150 i no sense la oposició de la comunitat de canonges que finalment van aconseguir romandre al monestir conservant els seus privilegis fins la seva mort.

Maqueta de l'abadia de Saint-Corneille