| 
						Tot i 
						recuperar l’activitat, a finals del segle XV va passar a 
						estar governada per abats comendataris i va continuar la 
						situació de decadència, que es va intentar superar amb 
						la seva incorporació a la Congregació de França (1644). 
						El 1676 la casa va passar a mans dels jesuïtes, situació 
						que fou confirmada per una butlla papal l’any següent, 
						suprimint el títol d’abat. El 1790, amb la Revolució, va 
						perdre el seu caràcter religiós i després es va posar a 
						la venda. S’han perdut bona part de les seves estructures 
						i actualment es conserva l’església, que conserva un 
						bell cadirat del cor, i també l’hostatgeria.
 | 
            
            
             Abadia de 
			Saint-Martin-aux-Bois
 Interior de l'església
 Foto de P. Poschadel, a Wikimedia
 | 
					
						| Bibliografia: - BARDON, Nicole; BARDON, Louis (1980). Saint-Martin-aux-Bois 
			(Oise). Esquisse d'une chronique de l'abbaye. Revue 
			archéologique de l'Oise, Núm. 18
 - BECQUET, Jean (1989). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. 
			Vol. 18. Province ecclésiastique de Reims. Ligugé
 - CHARPENTIER, Florence; DAUGNY, Xavier (2008). Sur le chemin des 
			abbayes de Picardie. Amiens: Encrage
 - CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 9. 
			París: Typographia Regia
 - MOREL, E. (1907). Abbaye de Saint-Martin-aux-Bois. Mémoires 
			de la Société archéologique & historique de Clermont. Vol. II. 
			Clermont: Daix et Thiron
 | 
              |