Aquesta gran casa, primer de l’orde del Temple i després de l’orde de Crist té el seu origen en un castell, molt possiblement precedit per algunes construccions d’època visigòtica i islàmica. El 1160, el mestre templer Gualdim Pais va emprendre la construcció del castell que també esdevindria la seu d’un convent de l’orde. Durant el darrer quart del segle XII hom va aixecar una església de planta circular, octogonal al seu interior bé que exteriorment té dotze costats, el que la fa pràcticament circular imitant segurament la planta del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Aquesta rotonda és la base del complex arquitectònic que es va anar desenvolupant al seu voltant començat pels mateixos templers i seguit pels cavallers de Crist, pertanyents a l’orde fundada el 1319 després de la supressió del Temple i com a continuador seu. A partir del 1356, Tomar fou la seu d’aquest orde a Portugal en detriment de Castro Marim (Faro). Tot això va representar la construcció en el decurs dels anys d’un convent de grans dimensions amb diversos patis o claustres al voltant dels quals es trobaven les diverses estances. El 1834 la casa monàstica fou clausurada i el lloc va passar a mans particulars, posteriorment es va restaurar i actualment té la consideració de Patrimoni de la Humanitat.