Priorat de Sant Jordi d'Alfama

Sancti Georgii d’Alfama

l'Ametlla de Mar, Baix Ebre)

Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama

L'origen d’aquest castell i priorat rau en la fundació, el 1201, de l'orde de Sant Jordi d'Alfama, creada amb l'objectiu de defensar aquesta zona de la pirateria. En la fundació, el rei Pere II (1196–1213) va donar aquestes terres a Joan d’Almenara i Martí Vidal amb la finalitat d’aixecar una casa convent i hospital.

Sant Jordi d'Alfama
Frare de l'orde de Montesa i Sant Jordi d'Alfama,
amb la creu vermella d'aquest darrer orde
Detall de Mare de Déu amb els mestres de Montesa
Antoni Peris (c1412). Museu del Prado
Imatge de Wikimedia

Aquesta era la seu principal dels frares d’Alfama que a més tenien possessions en altres indrets allunyats i algunes petites comandes on hi residia algun religiós, però de recorregut precari. En aquest indret, ran de mar, es va aixecar una fortalesa de la que queden escassos vestigis, el lloc pretenia servir de defensa dels possibles atacs per mar alhora que havia d’atendre els viatgers que passaven per aquesta zona poc habitada. El 1341 els frares van haver d’abandonar aquesta casa per temor de la pesta negra, va quedar sense comunitat fins cap el 1360, quan van retornar de València, on s’havien refugiat.

El 1378 la casa d'Alfama fou atacada pels pirates sarraïns que capturaren el comanador, Jaume Roger, i la seva germana que es trobava en aquell lloc en qualitat de donada. Després de l'alliberament de Cília (la germana del comanador) amb l'encàrrec de demanar el rescat, també fou alliberat Jaume Roger amb el compromís de reunir l'import pactat. Aquest va anar trucant a la porta de totes les persones i organismes que el poguessin ajudar, des del mateix rei fins els mercedaris, consta que el 1382 el comanador encara treballava per reunir l'import.

Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Restes de la fortalesa medieval
Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Restes de la fortalesa medieval

A causa del seu desenvolupament molt limitat i la decadència que patia, el 1400 l'orde fou unit al de Montesa, malgrat aquella unió, el priorat es mantingué. En el moment de la fusió es van haver de portar a terme obres de reparació a causa del mal estat en què es trobaven les estructures. En el Capítol General de 1576 es va recuperar el títol de priorat que havia perdut a causa del deteriorament físic del lloc. L'abandonament definitiu tingué lloc el 1650, quan fou bombardejat des del mar durant la guerra dels Segadors i va quedar en ruïnes. La fortalesa es va refer totalment en el segle XVIII al costat de l'anterior en un lloc menys exposat a l'aigua del mar. Les escasses restes del primitiu castell es van descobrir en una intervenció arqueològica, el 1988.

Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Restes de la fortalesa medieval
Al fons el castell d'època moderna
Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Fortalesa del segle XVIII
Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama
Búnquer modern al mateix indret

Bibliografia:
  • AYALA, Carlos (2007). Las órdenes militares hispánicas en la Edad Media. Madrid: Marcial Pons
  • CATALÀ, Pere (1993). Notícia sobre l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: R. Dalmau Ed.
  • FORT I COGUL, E. (1971). Sant Jordi d’Alfama; L’orde militar català. Barcelona: Dalmau Ed.
  • GARMA, Francisco X. de (1738). Theatro Universal de España. Vol. 2. Madrid
  • LUNA, Alvaro de; i altres (1589). Diffiniciones de la Sagrada Religion y cavalleria de Sancta Maria de Montesa y San Jorge. València: P. Patricio
  • MARTÍN, Albert i altres (1997). Castell de Sant Jordi d’Alfama. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PASTOR, Federico (1907). Castillo de San Jorge de Alfama y hospital de peregrinos. Boletín de la Real Academia de la Historia. Vol. 50
  • PUIGFERRAT, Carles (1997). Sant Jordi d’Alfama. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SÁINZ DE LA MAZA, Regina (1990). La Orden de San Jorge de Alfama. Aproximación a su historia. Barcelona: CSIC
  • SÁINZ DE LA MAZA, Regina (1991). L'orde català de Sant Jordi d'Alfama (1201-1400). Lleida: Pagès Ed.
  • SAMPER, Fray Hipólito de (1669). Montesa Ilustrada. València
  • VILLARROYA, Joseph (1787). Real Maestrazgo de Montesa. València: Montfort

Situació:
Vista aèria

Les restes del castell són arran de mar, prop de les urbanitzacions de Tres Cales i Sant Jordi d'Alfama, al costat hi veiem un fortí del segle XVIII, successor del castell medieval