Tot i que hi hagué un intent el 1244, el convent de Sant Francesc fou fundat definitivament el 1333 i pocs anys després era ja acabat i ocupat. Els terrenys per aixecar l’establiment foren donats amb aquesta finalitat pel rei Alfons IV el Benigne el 1330. L’autorització eclesiàstica la va donar el papa Joan XXII amb una butlla, l’any 1333.

Sant Francesc

Sant Francesc

Sant Francesc

El 1725 es va refer i modernitzar, ja que l’anterior edifici amenaçava ruïna; el 1732 es va aixecar una església nova que es va consagrar el 1744. El 1822 el convent fou saquejat i els frares es van veure obligats a abandonar-lo. Amb motiu de l’exclaustració el convent fou abandonat un altre cop el 1835, però la comunitat hi va poder tornar entre els anys 1837-40. L’església es va tornar a consagrar el 1866, va mantenir-se en activitat fins que el 1872 fou saquejada. El convent es va utilitzar com a caserna i l’església per a les funcions religioses dels militars. Els franciscans van retornar a Berga el 1909 però no van ocupar l’antic convent fins el 1929. L’església va quedar destruïda en la Guerra Civil i es va refer entre el 1952 i 1962.

Sant Francesc

Sant Francesc (2000)

Sant Francesc abans de 1936

Interior de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany

Sant Francesc, abans del 1936
Fotografia publicada per P. Sanahuja, 1959