Els hospitalers eren posseïdors del lloc conegut com Hospital de Berga des de començament del segle XIII gràcies a una donació. El 1220, el cavaller Bernat de Saga va atorgar al comanador de Costoja, la casa que el mateix orde que tenia a l'Alt Urgell, la facultat d'erigir una església en aquell indret.
Llavors la casa que fins aquell moment era una possessió vinculada a Costoja, va organitzar-se com a comanda, una institució modesta que al cap de poc temps es va veure obligada a associar-se per garantir la seva supervivència. El 1236 s’esmenta fra Ramon de Liri, comanador de Berga, Costoja i Isot. Quan la comanda templera de Puig-reig va passar als hospitalers, es reorganitzà tot el territori, deixant la casa de Berga amb caràcter de priorat depenent de Puig-reig. El 1377 la casa i església de Sant Joan, en plena crisi, foren venudes a les monges cistercenques de Santa Maria de Montbenet, que traslladaren aquí el seu monestir. Els hospitalers mantingueren les altres propietats a Berga.
Postal antiga, col·lecció particular
- FUGUET SANS, Joan (2005). Templers i hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GALERA, Sílvia; i altres (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l’època moderna. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 15
- HUCH, Ramon (1994). Notes històriques de la ciutat de Berga. Berga: L’Albí
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- SANTANDREU SOLER, M. Dolors (1986). L’orde militar de San Joan de l’Hospital de Jerusalem. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 15
- SERRA I ROTÉS, Rosa (1985). Sant Joan de Berga. Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
L'actual església de Sant Joan, al nucli antic de Berga, és el lloc on hi residiren les comunitats de Sant Joan, dels hospitalers, la de Santa Maria de Montbenet i més endavant la dels mercedaris