L'origen del cenobi de Sant Aniol d'Aguja hom el situa tradicionalment en la destrucció del monestir de Santa Maria d'Arles del Vallespir, per part dels normands, el 858 - 860, que féu que alguns dels seus monjos encapçalats per l'abat Ricimir marxessin cap a llocs més segurs, instal·lant-se a la vall d'Aguja. Hom té, al menys, constància que, durant el tercer quart del segle IX, un petit grup de monjos benedictins, es van instal·lar en aquest lloc i el 871 aconseguiren la confirmació dels seus béns per part de Carles el Calb, els quals havien estat guanyats a l'erm.

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja

Carles el Calb representat al Saltiri de Carles el Calb (segle IX)
Procedent de la catedral de Metz, ara a la Bibliothèque Nationale de France
Imatge de Wikimedia Commons

Tot i això la riquesa del cenobi era molt minsa i ja el 899 hagué de sotmetre's a la seu de Girona. Fins el segle XIII hi ha un buit documental pel que fa al monestir, el trobem com a parròquia el 1279. Hom suposa que els monjos de Sant Aniol passaren a residir al monestir de Sant Llorenç de Sous, el més important de la zona. A començament del segle XIX la situació de la parròquia encara era bona. Ara està isolada per mor de la deficient comunicació.

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja
D'una fotografia estereoscòpica de Rossend Flaquer (1925)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Sant Aniol d'Aguja
Fotografia sense datar (abans del 1936) d'autor desconegut
Institut Cartogràfic de Catalunya

El monestir de Sant Aniol és aigua amunt de la riera de Sant Aniol